C/ Costa i Cuxart, 5 - 08031 BARCELONA - Tel. 93 340 16 16 - email: mimir@lafontdemimir.cat

miércoles, 4 de junio de 2014

EGOTISTA: PERDIDA


A partir d’ ara, i espero que per molt temps, estrenem col·laboració al blog. I és que, per tal de donar-li una mica de moviment volem incorporar opinions de llibres. Com que és una cosa que jo mateix no m’atreveixo a fer i trobo que la nostra col·laboradora ho fa d’ allò més bé crec que serà una bonica experiència.

Res més, us deixo amb la seva primera ressenya, espero que us agradi tant com m’ ha agradat a mi.

Donem la benvinguda a la nostra col·laboradora EGOTISTA!!

 
“No has leído nada igual” - és la frase reclam de l’editorial per atraure l’atenció del lector. Està molt ben trobada. Jo, només llegir-la, ja em moria de ganes de tenir el llibre entre les meves mans. Ara ja l’he llegit. És cert que no havia llegit res d’igual?

 No tinc aquesta sensació. Em recorda a molts altres llibres, a “La veritat sobre el cas Harry Quebert” o a “Els homes que no estimaven a les dones”, per citar-ne de recents. A aquests cal afegir-hi la premeditació més rocambolesca de la millor Agatha Christie, com per exemple a “Después del funeral” o a “Se anuncia un asesinato”, i posar-hi també unes gotetes d’Auster i el seu punt novaiorquès. Et voilà...

 I doncs? M’ha encantat! M’ho he passat pipa llegint-lo! D’aquells llibres que t’atrapen des de la pàgina cinc i t’has de passar la resta del dia barallant-te amb els altres perquè t’hi has capbussat totalment entre les seves pàgines i només et veus capaç d’abandonar-les en aquelles circumstàncies de socialització obligada (almenys si tens família): esmorzar, dinar i sopar.

 A favor tenia que a mi m’encanten els thrillers. Visca els misteris i com més enrevessats, millor. Si, a més, hi ha un assassinat pel mig... l’apoteosi de la diversió! Suposo que això deu dir ben poc en favor de la meva persona. De la meva i de la de milions més com jo, amants de les històries criminals. Individus que ens dediquem a surfejar per la Murderpedia, amb l’objectiu de trobar les raons darrera dels assassinats reals, a mirar-nos les fotos dels condemnats per aquests i tractar de decidir si a la cara ja se’ls hi notava que acabarien matant algú... Ei, no em mireu com a la rareta de torn, segur que quan acabeu de llegir aquest post, anireu vosaltres també a fer un ull a l’esmentada pàgina web.

 No patiu, sóc inofensiva. Només considero que no tenen dret a la vida ni els insectes ni les serps. No aniria mai amb la Jessica Fletcher a una festa: els assassinats es poden quedar dins les gens perilloses pàgines de paper o internet.

 I si no t’agraden els thrillers, també és per a tu aquest llibre? Doncs sí, perquè la novel·la està dividida en tres parts. A la primera et presenta al matrimoni format pel Nick i l’Amy. L’autora dóna veu als dos protagonistes, l’un explicant els fets i l’altra a través de les pàgines del seu diari, per a que puguis tafanejar dins el seu matrimoni. Aquesta és la meva part preferida del llibre.

 Els punts de vista d’un i l’altra sobre aquella relació compartida difereixen tant que esdevé un retrat perfecte del desgast d’una parella. Resulta punyent i esfereïdor assistir-hi com a espectador. Reconec que moltes de les primeres pàgines me les llegia amb el cor encongit  i els ulls humits. Com a membre jo mateixa d’una parella que ja porta uns quants anys al darrera, no he pogut evitar sentir-me identificada amb algun que altre passatge. M’ha ajudat molt el toc novaiorquès que he apuntat al principi.

 L’acció apenes transcorre a la ciutat dels gratacels, però la parella protagonista està formada per uns intel·lectuals que en algun moment van fer vida a Nova York i els seus referents són tant de la ciutat com el propi Woody Allen, present a la novel·la amb escenes mítiques revisitades com la de les llagostes d’Annie Hall. Casualment, una de les meves pel·lícules favorites. Tampoc puc deixar de notar la referència a “The giving tree”, de Shel Silverstein, un dels meus llibres de capçalera.

 A la segona part es resol el cas, amb tots els ingredients que necessites per a quedar-te satisfet amb el mateix, començant per l’adequat punt de sorpresa i l’enrevessament que comentàvem de bell inici. Així que tampoc et decebrà. Divertiment garantit.

 I la tercera la podríem considerar un terrible epíleg. Terrible per als protagonistes. Com a lectora n’he quedat molt satisfeta. Perquè no és un happy end, però tampoc és un final dolent. És un final que escapa a les nostres mans, que es genera amb les circumstàncies vitals i al que un s’hi ha d’enfrontar com millor creu. Un final a l’alçada de la pròpia historia.

 En resum, la novel·la té tots els ingredients per al triomf, per a que es converteixi en un best-seller i per a que tothom l’acabi comentant en un futur. Si voleu un consell, avanceu-vos a la resta, llegiu-la ja. No us en penedireu.
 
 
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario