Estiu. No hi ha
moment millor a l’any per a submergir-nos a les pàgines d’un llibre i
acompanyar al seu protagonista en tota mena d’aventures. A la platja, al costat
de la piscina, en un llarg viatge en avió o escarxofats al sofà: milers de
racons ens esperen per a viure unes vacances inoblidables.
Ja fa dies que us
volia recomanar el present llibre: “La última noche en Tremore Beach”, de Mikel
Santiago. Lamentablement, la meva persona s’havia mimetitzat tant amb les
desventures del protagonista de la història, que jo també he estat víctima
d’uns maldecaps terribles durant la darrera setmana que m’han incapacitat per
aparèixer abans per aquí.
Tranquils. Res fa
pensar que aquests horribles símptomes hagin d’estar compartits per tot aquell
que llegeix el llibre. En canvi, “La última noche en Tremore Beach” té tots els
ingredients per a convertir-se en una de les vostres lectures d’aquest estiu.
Per què?
Doncs en primer lloc
perquè l’acció passa a Irlanda. Concretament al comtat de Donegal, que es troba
al nord del país, i és el paratge més hipergaèl·lic del món. Irlanda en estat
pur. I Irlanda és un destí vacacional fabulós per als qui ens agrada passar
hores davant d’un llibre.
Es tracta d’una illa:
què fa més flaire de vacances que una illa? I tot i que a tots, en determinat
moment, ens pot agradar imaginar-nos en una platja caribenya fent petits
xarrups al nostre mojito, reconeixem-ho: només imaginar-nos una pulsera de “tot
inclòs” de recinte vacacional, ens surt urticària a la zona del canell.
Nosaltres, les rates
de biblioteca, som més dels salvatges paisatges irlandesos, d’aquelles
praderies verdes que s’enfronten a les fortes onades de l’Atlàntic amb abruptes
penya-segats o amb platges solitàries. Ens és igual passar un estiu sense
calor. De fet, ho agraïm.
Per això, hauriau de
viatjar amb en Mikel Santiago fins a Clenhburran, el petit poblet irlandès en
el que s’ha instal·lat en Peter Harper. En Harper, exitós compositor musical,
travessa una important crisi creativa com a resultat del fracàs del seu
matrimoni i és per això que decideix retirar-se del “mundanal ruido” en el seu
refugi irlandès situat sobre la platja de Tremore, esperant recuperar la
inspiració.
El llibre està poblat
d’alguns dels habituals personatges simpàtics i curiosos que poblen les viles
irlandeses, perquè com tothom sap, no hi ha personatges més carismàtics al món
que els habitants de la illa maragda. Si no ho sabeu és perquè no deveu haver
estat encara a Irlanda (per cert, ja trigueu). Llavors us recomano que veieu
pel·lícules com “El hombre tranquilo” de John Ford o llegiu llibres com “Doctor
en Irlanda” de Patrick Taylor o “Las ovejas de Glenkill”, de Leonie Swann. En
aquest darrer podeu comprovar com fins i tot les ovelles del país són
idiosincràtiques per se. Però, per il·lusió que em faci trobar-los, us
enganyaria si us digués el contrari: a “Tremore Beach” són irrellevants per a
la història.
El certament
rellevant és el do que en Harper té i que el prevé de circumstàncies futures. I
el do de l’autor, en Mikel Santiago, està en saber escriure com si estigués
narrant un film. No, ho dic malament. El que et passa quan llegeixes el llibre
és que en determinat moment t’arriba a assaltar el dubte de si estàs llegint o
si estàs veient el que passa. Ho imagines tot tan fantàsticament bé que és com
si estiguessis davant la gran pantalla. A més, té l’avantatge de que tot i que
l’acció transcorre lluny podem llegir-lo en l’idioma original (castellà), la
qual cosa sempre és un plus.
I és una història
interessant? Definitivament, sí. Perquè no tots els llibres poden tenir la
mateixa ració de rocambolesca resolució que “Perdida”, però durant tota la
història el misteri et té enganxat a les pàgines del llibre. Desitjant, i
tement a l’hora, arribar a la darrera nit que dóna títol a la història. Perquè
sí, es passa por.
A més del misteri, us
agradarà la lectura si, com jo, gaudiu de l’entrellat de les relacions humanes.
Tots, en algun moment, de la vida hem experimentat la sensació de pèrdua, de
fracàs... i entendreu perfectament en Harper i les seves circumstàncies. Us
agradarà acompanyar-lo en el seu dol, però també en el seu renàixer.
El llibre, però, té
un fallo. Us atraparà tant des de la primera pàgina que no us deixarà fins a
que l’acabeu i això serà massa aviat: apenes
us durarà unes hores (dies?) la seva lectura. O sigui, que necessitareu
més d’un llibre aquest estiu. No patiu, ja estic rebuscant entre les
estanteries de La font de Mimir a veure què trobo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario