A La Font de Mimir estem realitzant una sèrie de xerrades
temàtiques al voltant de temes i gèneres literaris que creiem que poden donar
molt de què parlar. A 'Més que un Club de Lectura!' Hem parlat de còmic i
manga, d'il·lustrat i, aquest mes de gener, ens hem reunit amb tres autors i
experts del gènere negre perquè ens expliquin en què es diferencia la Novel·la
Negra de la Policíaca i el Thriller, i ens recomanin alguns títols. Sebastià
Bennassar, Xavier Borrell i Jordi Ledesma ens van acompanyar la tarda del
divendres 13 i el debat es va caldejar fins al punt de tancar la llibreria i
quedar-nos dins per seguir xerrant.
SEBASTIÀ
BENNASSAR
Escriptor, traductor, periodista i agitador cultural. Va
treballar als diaris ‘Baleares’ i ‘Balears’. Ha publicat una trentena de
llibres de tots els gèneres literaris, excepte teatre. Dirigeix la revista
‘Bearn’, dedicada a la promoció de la literatura en català, i el festival de
novel·la negra ‘Tiana Negra’.
L’imperi
dels lleons / El imperio de los leones (Alrevés)
El país de
los crepúsculos / El país dels crepuscles (Alrevés)
Cants de
sirena negra (Saldonar)
On mai no
creix l’herba (Alrevés)
JORDI
LEDESMA
Finalista del premi de la Setmana Negra de Gijón 2012 i dels
premis literaris del Congrés de Cinema i Novel.la de la Universitat de
Salamanca 2016, és autor de novel.la negra, poesia, relats i guions.
Narcolepsia (Alrevés)
El diablo en cada esquina (Alrevés)
Lo que nos
queda de la muerte (Alrevés)
XAVIER BORRELL
Periodista, escriptor i crític cultural. Dirigeix el
programa ‘Propera parada cultura’ de Radio Cubelles, col·labora a ‘Todos somos
sospechosos’ de Radio 3 RNE, director del blog cultural ‘Propera Parada Cultura’
y Comisario del festival ‘Cubelles Noir’.
El canto
de la ira (Dédalo)
Amores
inciertos (Letras Difusión)
El baile
de los negros (Serial Ediciones)
ENTREVISTA
IDR. Per
què escrius novel.la negra?
SB. És el gènere que em permet criticar millor el que no
m’agrada d’aquesta societat, alertar als lectors sobre el que ens està passant i intentar ajudar a canviar
una mica aquest món regit pel pensament únic liberal capitalista.
JL. Per les opcions per als diferents registres i
temàtiques que el gènere m'ofereix. Per la textura i les possibilitats de
denúncia i reflex de la societat. Per despullar i assenyalar.
XB. Soc una persona de barri a que li agraden les
emocions fortes i crec que la novel·la negra es la que millor ho transmet. Tant
que hem d’estar en constant evolució degut als canvis que la realitat ens
ofereix cada dia. I també perquè, com és el que llegeixo, dec estar
influenciat.
IDR. Què
es el que més t’agrada d’aquest gènere?
SB. Que pots matar a qui vulguis sense haver de passar
per la presó. No, parlant seriosament, el que més m’atreu és aquesta
possibilitat de fer novel·la social.
JL. Crec que pels mateixos motius pels quals escric. I
pel pes i la capacitat de reflexió que et transmeten algunes novel·les.
XB. Com deia abans, perquè està en constant evolució i
diu les coses com son, sense maquillatge.
IDR.
(Jordi) Els teus personatges són de l’altre bàndol: criminals, prostitutes,
drogoaddictes… La gent del carrer hi té un gran pes. Per què aquest punt de
vista? Com t’ho fas perquè siguin tan realistes i creïbles?
JL. Sóc una persona curiosa i inquieta. Observo molt a la
gent i analitzo el que veig, i imagino els seus egos i conductes en un escenari
més íntim. Crec que la base d'un bon personatge, sigui quina sigui la seva
condició social i opcions de subsistència, ha de ser la humanitat.
IDR.
(Sebastià) La veu a les teves novel·les sobta al principi, però desprès fa que
siguis un més amb la historia. Quan vas decidir-te per aquesta veu i per què?
Que t’aporta i on et restringeix?
SB. Quan optes per escriure novel·les en segona persona
el que intentes es trencar la barrera física entre el lector i el llibre,
d’alguna manera el vols incloure dins de la història. La vaig descobrir el
2003, quan escrivia Cants de Sirena Negra,
que no es va publicar fins a 12 anys després, i la vaig començar a explotar en
les novel·les que he publicat des del 2013, tot i que aquesta última, L’imperi dels lleons, és més
convencional des d’aquest punt de vista.
IDR. Pots
dir-nos per què i cóm decideixes el tipus de personatges, el protagonista i la
veu narrativa?
SB. En realitat són ells els que m’escullen. Sempre
treballo en dos o tres projectes a la vegada fins que un s’acaba imposant sobre
els altres i llavors ja ho tinc. Però quan començo a escriure tinc molt clar el
tema i de què vull parlar però no la forma, que descobreixo a mesura que em
poso a escriure i vaig provant quina funciona millor.
JL. Tot forma part d'un puzle que un va completant de
manera molt personal, i amb molt marge d'error. Per això és tan important
reescriure. Crec que és bàsic tenir una història més o menys clara, i després
anar vestint-la amb millor o pitjor sort.
IDR.
(Xavier) Portes molts anys sent crític i lector abans de publicar la teva
primera novel.la, això t’ha ajudat a l’hora d’escriure? Quin es el teu propi
punt de vista com a escriptor de novel.la negra?
XB. Sí, m´ha ajudat molt per dos motius: un, perquè de
tant llegir estic molt documentat sobre els temes que vull tractar a les
novel·les; i un altre, perquè em permet fer quelcom diferent al que llegeixo
habitualment.
Ara mateix m’interessa molt el món del terrorisme
islàmic, però costa molt escriure sobre això perquè estan succeint coses a cada
minut que ho canvien tot. Abans m’havia interessat molt la novel·la negra al
franquisme i la Guerra Civil.
IDR. Què
creieu que ha d’aportar la novel.la negra al lector? I a la societat?
SB. Inquietud. L’ha de treure de la seva zona de confort.
Hauria de servir per obrir els ulls a qui calgui.
JL. Crec que moltes preguntes. Bastants dubtes. I poques
respostes. Aquestes qüestions, si la societat que les rep i planteja s’ho mereix,
serà inevitablement millor societat.
XB. Sobre tot coses
originals, han nascut un munt de festivals del gènere que s’han d’alimentar de
noves novel·les, si no fem un esforç d’innovació avorrirem a la gent.
Amb la societat tenim el
compromís de fer denuncia de l’actualitat i d’èpoques passades que han quedat
enfosquides amb el temps de la corrupció.
IDR. Quin
és el teu mètode?
SB. Escriure cada cop una novel·la negra diferent de
l’anterior i que sigui un homenatge a algun clàssic del gènere.
JL. No hi ha mètode, encara. De cada novel·la aprenc
coses que procuro aplicar-me per a la següent. Però el que no falla és llegir
molt. I triar les lectures.
XB. Jo soc de crear-me un guió per un llibre, sense acabar, i que els personatges
em vagin guiant per l’escriptura por a poc. Després per redactar aprofito
qualsevol moment, fins i tot al tren quan vaig a la feina o en moments de
descans.
IDR. Quin
seria el teu autor de referencia dins del gènere?
SB. Pedrolo i Fuster en català, i els francesos del polar
en general. També m’agrada molt Chester Himes.
JL. Jim Thompson com a clàssic. Andreu Martín com
contemporani. I Alexis Ravelo com a referent actual.
XB. El
meu sens dubte és Manuel Vázquez Montalbán, perquè d’adolescent em va despertar
la consciència de la realitat d’una transició potser no ben afilada.
IDR. (Sebastià
i Xavier) Treballant a premsa i ràdio, a seccions culturals i especialitzades
en novel.la negra, com veieu el present i el futur del gènere? Quins autors
actuals recomanaríeu a algú que no llegeix normalment novel.la negra i quins
als que en son seguidors?
SB. Crec que passa un nivell molt bo pel que fa a la
producció i fluix pel que fa a la indústria. Falten lectors, es venen pocs
llibres i no hi ha sensació que això vagi a canviar en poc temps. Recomanaria a
tothom llegir Jordi Ledesma i Alexis Ravelo en castellà, i llegir l’Albert
Villaró en català. Per als que són molt fans del gènere negre, i una mica
puristes, el més gran de tots els autors castellans: en Julián Ibáñez. També
els llibres de l’Empar Fernández.
XB. Tot i que no hi ha gaires lectors i compradors de
llibres, els festivals estan funcionant, cada vegada hi ha més i s’omplen més.
Ho veig amb optimisme sempre que es respecti la qualitat literària.
Rosa Ribas i Sabine Hoffmann han fet una trilogia
espectacular en que tothom es pot veure implicat: bon tema, bona redacció i
resolucions de manual. Als que son seguidors, els llibres de les dones
consagrades com Empar Fernández o Margarida Aritzeta els faran gaudir d’unes
novel·les negres de qualitat i força entretingudes.
IDR. Quins
gèneres llegeixes?
SB. Sóc omnívor. Només hi ha dues classes de literatura:
la bona i la dolenta.
JL. Tots. El que més llegeixo és novel·la.
XB. Jo llegeixo de tot per plaer, i negre per feina
IDR. Ens
pots recomanar algun títol?
SB. Us recomano una obra no negra: La ciutat imaginada d’Antoni Vidal Ferrando, un llibre que mixtura
gèneres, molt atrevit, d’un escriptoràs illenc. També us recomano un altre
llibre no negre, llegit l’any passat ,que em va colpir: La ferocitat, de Nicola Lagioia.
JL. Estranys en un
tren, de Patricia Highsmith.
XB. Doncs Maldita
Verdad de Empar Fernández i El santo
al cielo de Carlos Ortega Vilas, son dues bones novel·les.
El mes que ve, la trobada de 'Més que un Club de
Lectura!' anirà sobre romàntica i, al març, parlarem sobre dones i l'ofici
d'escriptor.
Us podeu informar a la llibreria i apuntar-vos a les
nostres News perquè us enviem tota la informació. Les xerrades són obertes al
públic i gratuïtes, així que no us les perdeu.
Enllaços d’interès:
Entrevista a en Sebastià Bennassar
Ressenya de Cants
de Sirena Negra
Entrevista al Jordi Ledesma
Ressenya de El
diablo en cada esquina
Entrevista a l’Empar Fernández
Ressenya de Maldita
Verdad
Isabel del Río
Relacions Públiques i Dinamitzadora
Cultural
@FONTMIMIR
