TÍTOL: En aquell cel brillen estels desconeguts
AUTOR: Stalker
EDITORIAL: Raig Verd
SINOPSIS
Un brot d’Ebola s’estén per una zona rural del Sudan del
Sud. Un bruixot serà la peça clau per a la seva extinció. Amb cert sentiment de
culpa —perquè, potser, podria haver fet alguna cosa més— decideix adoptar una
nena supervivent del desastre, l’Alice. Alhora s’enfronta a l’ésser maligne
causant, un yam que habita al fons d’una cova, un lloc fred i fosc, un lloc
buit i sense ànima on gairebé no es pot ni respirar.
Anys després, seguirem l’Alice i el Topi, el seu fill,
per un camí que els durà a enfrontar-se amb el mateix ésser maligne. D’alguna
manera, els ha estat esperant tota una vida.
OPINIÓ
Hi ha novel·les que t'absorbeixen i transporten, que et
fan sentir part de la vida dels seus personatges sense requerir moltes pàgines,
i per això et fan patir i somriure amb ells, plorar la seva pèrdua.
En aquell cel brillen
estels desconeguts és una d'aquelles històries
que barregen la saviesa arcana amb el món modern, una novel·leta que es llegeix
en un sospir però et deixa enganxat tot i haver-la conclòs.
Bruixes, xamans, esperits benèfics, dimonis, vampirs, el
no-món, tots ells termes que podem trobar en centenars d'històries, però que
Stalker ha sabut girar i oferir com un homenatge a Bram Stoker i a l’Àfrica.
«Una absència pura de
vida; nedo dins un úter maligne, va pensar.
En l’espai de temps
infinitesimal que mantenim els ulls tancats quan parpellegem el va veure.
Davant seu, a pocs
metres. Va retenir la imatge dins del cap: els dorsos de les mans eren blancs
però no com els dels blancs; eren d’un blanc lívid, com si pels vasos sanguinis
hi circulés amb lentitud quelcom dens; com si fos pasta de madioca, el fufu,
que amassava la mare, va pensar.»
Els personatges, clars, senzills i alhora profunds, ens
endinsen de la mà en aquest món estrany que conviu amb la realitat quotidiana,
i allò que en un inici pot semblar una novel·la d'aventures en terres africanes,
es converteix en molt més: en una lluita que dura des d'abans que l'home deixés
el fang primigeni.
El ritme i les situacions canvien com ho fan els ulls de
qui mira dins la història, com els mons que giravolten i s’inverteixen de
sobte, deixant-nos aterrits, dins una cova, desitjant que algú ens ajudi.
El canvi de color a la lletra, per percebre millor també
el canvi d’univers on trepitgem, és un encert interessant, ja que ens ajuda a
comprendre que em mudat de pell i ja no som a la nostra realitat, sinó a la
dels esperits.
L’Alícia i en Topi, inseparables, ens mostraran la força
que neix de la feblesa, la màgia que s’invoca de l’amor i de la llum, l’única
capaç de trencar les tenebres per donar lloc quelcom esperançador.
«La noia sentia
curiositat pels coneixements del vell, Què oassarà quan es mori? Tot això es
perdrà?, pensava. Amb prudència i de manera dosificada, li havia fet explicar
les bases de la seva saviesa. Així va ser com va albirar el món invisible i els
corrents de la màgia. Incloïa cosmogonia, llegendes, cançons, proverbis,
encanteris, nocions de zoologia i de flora; un corpus inabastable de
coneixements sovint dispersos que podien conduir a un estat de consciència
particular a qui estigués disposat a sacrificar allò que en diem “una vida
normal”.»
Un cop més, les meves felicitacions a Laura Huerga i a
tot l’equip de Raig Verd per les seves eleccions. I també al seu autor o
autora, qui es fa dir Stalker i canvia la seva biografia segons bufi el vent.
Recomanada als que gaudeixin de les novel·les d'aventures
amb una atmosfera ben treballada i documentada; per als amants del terror
clàssic; per a tot aquell que deleixi d'una bona novel·la de fantasia i crítica
social.
Troba aquest llibre a
http://www.lafontdemimir.cat/products/407294-en-aquell-cel-brillen-estels-desconeguts.html
Isabel del Río, Abril
2018
No hay comentarios:
Publicar un comentario