TÍTULO: THORNHILL. Orfanato para chicas.
AUTOR: Pam Smy
TRADUCCIÓN: Rebeca González
Izquierdo
EDITORIAL: Blackie Books
SINOPSIS
«Ella ha vuelto. Del miedo me
entran escalofríos, que me recorren la espalda desde la nuca. ¿Y ahora qué
hago?»
En
Thornhill, un orfanato encantado, el terror puede no venir de los fantasmas,
sino de las niñas que duermen a tu lado. Y la amistad, de las que leen tu
diario muchos años después…
OPINIÓN
Una
historia de fantasmas, de casas encantadas, de soledad y de dolor, que
replantea el típico final de este tipo de historias, donde la esperanza cabe
incluso en lo misterioso y aquello que nos pone los pelos de punta.
El martes
llegó THORNHILL a la librería y no pude evitar traérmelo a casa. Me lo terminé
en dos sentadas y quedé impactada y entusiasmada. No sólo la historia me
emocionó y sentí una conexión íntima con los personajes, sino que el juego
narrativo —entre el diario, la ilustración y las notas de prensa—, así como los
tiempos —con un pie en el 1982 i otro en el 2017—, hacen de ella una historia
espectacular y muy original.
Una novela
apta a partir de 12 años, pero dura y siniestra al mismo tiempo, con lo que
gustará tanto al público juvenil como al adulto.
Una
oscuridad muy real, que podemos encontrar en la vida, que explora las distintas
soledades y cómo alguien puede devenir un monstruo o un espectro según aquello
que le suceda, aquello que la rodee, pero también según su fortaleza y
carácter.
Espero
que tenga mucho éxito —está disponible en castellano y catalán con una edición
preciosa, de tapa dura y páginas negras, que harán las delicias de los amantes
de la ilustración— y sería una muy buena lectura en institutos por los temas
tratados, desde la diferencia y la ausencia, hasta el bulling y la invisibilidad.
Un libro
recomendado a los amantes de los libros de casas encantadas y fantasmas; para
aquellos que disfruten del cómic y del libro ilustrado, sin hacerle ascos a una
buena novela; y a los jóvenes que quieran explorar no sólo el misterio y el
terror, sino también las emociones humanas.
*
TÍTOL: THORNHILL. Orfenat de noies.
AUTOR: Pam Smy
TRADUCCIÓ: Marina Espasa
EDITORIAL: Blackie Books
SINOPSI
«Ella ha tornat. La por
m’ha entrat pel clatell com un calfred i m’ha baixat per l’esquena. Què faré
ara?»
A Thornhill, un orfenat encantat, el terror pot no venir
dels fantasmes, sinó de les nenes que dormen al teu costat. I l’amistat, de les
que llegeixen el teu diari molts anys després…
OPINIÓ
Una història de fantasmes, de cases encantades, de
solitud i de dolor, que replanteja el final típic d’aquest tipus d'història, on
hi ha esperança fins i tot en allò misteriós i que ens posa els pèls de punta.
El dimarts va arribar THORNHILL a la llibreria i no vaig
poder evitar portar-me'l a casa. Me’l vaig acabar en dues tardes i vaig quedar
impactada i entusiasmada. No només em va emocionar la història i vaig sentir
una connexió íntima amb els personatges, sinó que el joc narratiu —entre el
diari, la il·lustració i les notes de premsa—, així com els temps —amb un peu
al 1982 i un altre al 2017—, fan d'ella una història espectacular i molt
original.
Una novel·la apta a partir de 12 anys, però dura i
sinistra al mateix temps, amb el que agradarà tant al públic juvenil com a
l'adult.
Una foscor molt real, que podem trobar en la vida, que
explora les diferents solituds i com algú pot esdevenir un monstre o un
espectre segons allò que li succeeixi, allò que l'envolti, però també segons la
seva fortalesa i caràcter.
Espero que tingui molt d’èxit —està disponible en
castellà i català amb una edició preciosa, de tapa dura i pàgines negres, que
faran les delícies dels amants de la il·lustració— i seria una molt bona
lectura en instituts pels temes tractats, des de la diferència i l'absència,
fins al bulling i la invisibilitat.
Un llibre recomanat als amants dels llibres de cases
encantades i fantasmes; per a aquells que gaudeixin del còmic i del llibre
il·lustrat, sense fer-li fàstics a una bona novel·la; i als joves que vulguin
explorar no sols el misteri i el terror, sinó també les emocions humanes.
Isabel
del Río, Octubre 2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario