C/ Costa i Cuxart, 5 - 08031 BARCELONA - Tel. 93 340 16 16 - email: mimir@lafontdemimir.cat

lunes, 6 de abril de 2020

Reseña breve de "La Musa Fingida"


TÍTULO: La Musa Fingida
AUTOR: Max Besora
EDITORIAL: Orciny Press
EN CATALÀ: Males Herbes

SINOPSIS
 «Como si Tarantino y Joyce hubieran viajado por el tiempo y el espacio para ponerse hasta el culo de crack mientras escuchan trap a todo volumen en el Spotify. Si este libro llegara a manos de la RAE, provocaría una ola de suicidios. Perverso, gamberro, ultraviolento, delirante, grosero y muy muy chiflado. La verdad es que me lo he pasado genial.» –Sergi Álvarez

OPINIÓN

Sólo una mente perturbada ha podido pergeñar tal catálogo de atrocidades y de personajes abyectos. Su lectura me ha llevado a vivir un abanico de sensaciones, entre la risa, el asco y el escándalo. Si el autor pretendía experimentar con el lector, lo ha conseguido, aunque no sé si con el resultado esperado. Dicho esto, cabe apuntar que es un libro que honra a la categoría de bizarro y que, por tanto, me ha hecho disfrutar como un enano; quizás sea una comparación poco acertada, sí, pero es la más adecuada para hablar de este libro.

Carles, marzo 2020

Recomanació Lectora del Club de Lectura Infantil: "La Petita Princesa"

La Claudia, del Club de Lectura Infantil 
'Els Somnis dels Llibres', 
ens recomana un llibre!!

jueves, 2 de abril de 2020

Nota d'en Carles - Fins aviat!

"En aquests dies d'incertesa, no volia deixar de dir-vos que el que més trobo a faltar de la llibreria és el contacte amb tota la gent que ens envolta. Comentar llibres amb els clients, les xerrades amb el club de lectura, les idees esbojarrades del club de lectura ci-fi (Fahren-Hate), servir el té al club de Damas Oscuras, la tarda de jocs, l'enrenou dels nens que vénen a escoltar contes, els clubs de lectura infantil, petar la xerrada amb comercials, escriptors i editors... Vendre llibres està bé i és necessari, però el que ens dóna vida és tota la resta. Per això tenim moltes ganes d'obrir i tornar-vos a veure! Fins aviat!!"













Recomanació per al Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Avui és el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, i la nostra companya ens recomana un còmic fantàstic per lectors petits i joves!
I vosaltres, què ens recomaneu?


martes, 31 de marzo de 2020

Contes i Rondalles #contesconfinats


El Max, el nostre petit llibreter, ens explica un conte inventat, escrit i il·lustrat per ell mateix. 



EL OSITO Y LA ESTRELLA

Enllaç: 


Club de Lectura Infantil - Un nou repte: Còmic


Bon dia des de casa! Els nostres compis dels clubs de lectura infantil ens segueixen enviant activitats. Aquest còmic-vídeo tan maco és d'un company dels #lectoherois !!

I vosaltres, us atreviu a fer-ne un? Només heu de pensar un súper-poder o capacitat màgica i escriure'n un còmic per explicar-ho. Ens els podeu enviar a mimir@lafontdemimir.cat



Vídeo a Instagram 


La Font de Mimir a Llibreries Obertes

Tenim moltes, moltíssimes il·lusions de tornar-vos a veure, comentar llibres, provar jocs, xerrar amb autors i editors... Però a tots els petits llibreters ens cal un cop de mà per tornar a obrir portes (i això també inclou els editors). Us convidem a #llibreriesobertes , on podreu demanar els vostres llibres i venir-los a buscar quan obrim.


Gràcies per fer-nos costat i fer possible la re-obertura!




Iniciativa #NordicaenCasa


Preciosa y agradecida iniciativa por parte de #NordicaLibros #nordicaencasa.

Gracias por pensar en las librerías!



miércoles, 25 de marzo de 2020

Llibreries Obertes

Encara no sabem quan podrem tornar a obrir, però tots volem trobar les llibreries obertes en sortir, així que La Font de Mimir s'adhereix a la iniciativa #llibreriesobertes.
Ja ens podeu trobar a Llibreries Obertes. Només heu d'escollir títol o títols que vulgueu, cercar La Font de Mimir al llistat de llibreries i, quan tornem a obrir, apropar-vos per saludar i recollir la vostra comanda!


Gràcies per fer-nos costat i fer possible la re-obertura!

L'Agus i els monstres - la música per cantar i ballar!


La música de L'Agus i els monstres per cantar i ballar (i dibuixar i escriure i llegir i...) a casa.
Llegeix més i troba el link a:



Recomanació infantil-juvenil: "Guardians de la Màgia", de Chris Riddell

Recomendación para los lectores infantil-juvenil que gustan de las aventuras llenas de fantasía y magia.


sábado, 21 de marzo de 2020

Mini-Reseña de "Adiós, Señorita Logan", J.M.Barrie


TÍTULO: ADIÓS, SEÑORITA LOGAN
AUTOR: J. M. Barrie
EDITORIAL: Ediciones Traspiés

ADIÓS, SEÑORITA LOGAN, relato inédito de J. M. Barrie, autor de PETER PAN.
En este caso es un breve relato de espectros y apariciones en un valle que queda aislado en invierno. En forma de diario y de relato-recuerdo, el joven pastor de la iglesia nos cuenta qué le sucedió durante su primer invierno allí y cómo lo rememora. Visión o locura? Eso lo deberá juzgar el lector.

Isabel del Río, Marzo 2020
http://www.laodiseadelcuentista.blogspot.com

miércoles, 18 de marzo de 2020

Ressenya de FABULARI. ATLES DE RONDALLES CATALANES (2019) a El Biblionauta, per l'Antoni Herrero:

"A l’última nit de l’any fa referència al barceloní mite de l’home dels nassos. És un relat molt característic de la Isabel del Río: dolç i afable a simple vista però que amaga un rerefons fosc i devastador. Amb una prosa poètica, plaent i molt colpidora l’autora ens narra la història d’una nena sorgida d’un arbre. Resulta impossible no connectar emocionalment amb ella: és un personatge amb una voluntat tenaç, reivindicativa, d’aquelles que no es pot tòrcer. A través del text coneixerem les seves vivències d’una nit de finals d’any, quan un individu visita casa seva aprofitant que els seus pares i els seus germans no hi són. El conte té una forta càrrega emotiva, una cadència hipnòtica que fa impossible deixar-lo a mitges. Vet aquí una delícia de relat que cal gaudir passat el capvespre i a poder ser a l’última nit de l’any."



lunes, 16 de marzo de 2020

Repte del Club de Lectura Infantil #ensquedemacasa

Algunes de les nostres lectores del Club de Lectura Infantil ens han proposat un REPTE per a fer aquests dies a casa: dibuixar un Narval i pintar-lo amb aquarel·la.





#Ensquedemacasa

Hem decretat el confinament de la llibreria perquè #ensquedemacasa. Continuem a la vostra disposició per les xarxes (Twitter, Instagram i Facebook) i al 649868745 (preguntes relacionades amb llibres, és clar, i que no siguin si sabem quan sortirà el proper Rothfus o G.R.R. Martin). Salut i cuideu-vos!

jueves, 12 de marzo de 2020

Posposem activitats i tanquem dissabtes - Horari per a aquests dies


Davant l'apocalíptic gir dels esdeveniments i en coherència amb les mesures que es van proposant, ens veiem en l'obligació de suspendre i ajornar les nostres activitats. I ja posats, aprofitarem per tancar els dissabtes fins a l'aixecament d'aquestes mesures.
La resta de dies mantindrem la nostra jornada habitual (10.00 a 14.00h i 17.00 a 20.00h) per proveir-vos de tots els llibres que necessiteu per passar aquests dies de la millor manera possible. Recordar-vos que comptem amb un bon assortiment de llibres distòpics, de zombis, supervivència... Molt adients per ambientar aquests dies.
Que ens sigui a tots molt lleu i cuideu-vos.

miércoles, 11 de marzo de 2020

ENTREVISTA a les editores de la xerrada: Un nou món és possible

Com deia en anteriors entrevistes, vivim un moment molt interessant al món de la literatura, petites editorials, liderades per amants de la literatura de gènere, rescaten obres clàssiques i donen veu a noves veus de gènere.
Tot i això, parlant amb l’Alícia (de SECC), ens vam adonar que quan anàvem a xerrades i taules de gènere només hi havia homes! Cóm és possible amb les editores que tenim tan a tocar?! D’aquí va néixer la taula rodona que vam celebrar dissabte 15 de febrer a la llibreria La Font de Mimir i aquesta entrevista vol reflectir, breument, la filosofia e idees d’aquestes quatre editores.


MAI MÉS és un editorial especialitzada en la ficció de gèneres fantàstics en català. Els dos primers llibres del segell —Alba i El rastre del Llamp— van veure la llum el passat mes de juny de 2019 i ja està a punt per publicar el sisè títol.
Judit Terradellas (La Bisbal d'Empordà, 1977) és editora a Mai Més. Llicenciada en Humanitats (UAB) i Màster en edició (UPF), fa 14 anys que treballa en el món dels llibres.
Link entrevista als editors de Mai Més Llibres:

RAIG VERD editorial de novel·la, gènere i assaig, en castellà o català.
Laura Huerga, Editora de Raig Verd, ha coescrit amb Blanca Busquets, Tu, calla! un llibre sobre el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la llibertat de manifestació.
Link entrevista a l’editora de Raig Verd:

SECC editorial de gènere en català, especialment relat, amb autors autòctons i traduïts.
Alícia Gili Abad (Terrassa, 1966) Medievalista especialitzada en ­Història d’Àfrica i escriptora, és hospitalenca d’adopció i els ­darrers anys fa vida entre aquesta ciutat i Granyena de les ­Garrigues, on ha escrit la majoria de les seves novel·les. Editora a Edicions Secc i dona per tot forma part del petit col·lectiu d'escriptores del fantàstic Concili Fetiller.

HERMENAUTE editorial especialitzada en gènere i assaig, en castellà i català
Marta Torres, periodista a mitjans escrits i radiofònics, especialitzada en antropologia urbana, ciència, tecnologia i cinema. Fundadora de Bdebarna, un web que reuneix exploradors de la ciutat de Barcelona i que porta recopilades més de 2.300 històries sobre la ciutat. Col·laboradora al mitjà cinematogràfic Judexfanzine.net i coeditora a Editorial Hermenaute.

ENTREVISTA

D'on va sorgir la idea de les vostres editorials?
A. Omplir un buit, que com lectora  i com escriptora, no trobava, editorials dedicades al fantàstic, amb autors i autores de casa nostra i potenciant el nostre propi tradicionari i els nostres propis referents.
M. Sempre hem escrit tant la meva parella com jo i imagino que necessitàvem expandir-nos… a més del somni de viure del que t’agrada.
J. Després de molts anys treballant junts en el món editorial fa dos anys ens vam decidir a emprendre aquesta nova odissea que és Mai Més. Com a lectors de gènere sempre ens preguntàvem per les absències de moltes traduccions en el fantàstic català. Així que vam dir «I si ens hi posem?!?!»

Quina és la seva filosofia?
M. Fer coses noves, no quedar-se en la superfície. Hermenaute vindria a significar navegants del desconegut.
J. Volem publicar llibres inèdits en català que des dels gèneres especulatius qüestionin el nostre present.  A més a més, posem un èmfasi especial en la publicació d’autores per tal de col·laborar en reparar un greuge històric.

Per què gènere? Per què en català/castellà?
A. Gènere, perquè és una forma alternativa d'explicar la realitat que sovint camina pels marges i escapa de les fronteres marcades i les tanques, català, sempre en qualsevol aspecte de la vida, femenina, sempre en qualsevol aspecte de la vida, perquè  cal. Les veus, siguin quines siguin, que costen de sentir, cal donar-los sempre altaveus.
M. Vam començar editant gènere i ara més aviat en fem reflexió, ja que estem tendint cap a l’assaig. Cosa no massa rara donat que també som crítics de cinema. El gènere, si és capaç de transgredir-se, explica millor el món que la literatura realista. També té un punt de joc que l’acosta a la literatura popular. El gènere, per tant, ens permet explicar millor el món, jugar, viure aventures i fer-ho de manera planera i divertida. Sobre l’idioma, ara mateix hem decidit fer ficció majoritàriament en català. Tenim pendent l’assaig, però serà difícil. No hi ha tradició de llibres de crítica de cinema en català, per exemple. Podria ser el proper repte.
J. Els gèneres fantàstics amb el seu distanciament de la realitat sovint permeten una profunda reflexió i conscienciació del nostre futur i el present més immediat. Ens allunyen del món real per convidar-nos a noves anàlisis i apreciacions. I com comentava, en català hi ha molts buits pel que fa a aquesta literatura.
L. A Raig Verd hem fet gènere des del principi, si bé és veritat que hi ha una voluntat clara de visibilitzar-ho a partir de ELS DESPOSSEÏTS, d'Úrsula K. Le Guin. Però només començar amb l'editorial ja tenim aquella fantàstica nouvelle de Víctor Sabaté, El jove Nathalie Hathorne, i obres com les distopies El vigilant de Peter Terrin (belga), Ciutat de Bohane de Kevin Barry (irlandesa) o El defecte de Magdalena Tulli  (polonesa), que ens apropen la literatura distòpica d’eEuropa. També hem publicat Històries inversemblants, en general de l'artista incomparable Alasdair Gray. O l'homenatge a Dràcula de l'anònim Stalker, En aquell del brillen estels desconeguts. Així que sempre hem fet gènere i sempre l'hem fet en català, perquè com diu Ngugi wa Thiong'o, la llengua és un camp de batalla. Per poder tenir una llengua sana, necessitem llibres en català, sense llibres en català, no tindrem parlants en català. I veus femenines en fem igual que en fem de masculines, perquè la representació del món hauria de ser equivalent a la seva composició.


Què aporten les veus femenines al gènere? I la vostra pròpia veu com a dona?
M. Als anys 70 les autores aportaven una visió alternativa a la narració dominant, un interrogant al que es feia de manera acrítica. Ara crec que ja toca construir narratives noves enlloc de criticar les antigues. També es feina de la ciència ficció com a gènere, crec. Construir realitats lingüístiques noves. La feina d’una editora és la mateixa, amb l’avantatge de que pots decidir què es publica i com es publica: tenim en compte el llenguatge inclusiu? Quines il·lustracions fem servir? Com corregim el text? Fins a quin punt modifiquem el text original? Fem edicions netes o posem les coses en context? És diferent editar La guerra dels mons de forma tradicional o en una edició comentada, per exemple.
J. Pensem que la paraula és una eina contra l’oblit. Publicar autores és fer visibles i manifestar les desigualtats en perspectiva de gènere a la nostra societat. I en el fantàstic sovint a través de ginotopies o distopies aquestes autores posen en evidència l’agenda pendent del patriarcat. Penso que la meva aportació és molt insignificant... Les veus que parlen són les de les autores...I si més no, no és tant  com a dona, sinó d’aproximació a la realitat des del punt de vista feminista.

Com afronteu la traducció? Anècdotes.
A. Nosaltres, tot i que traduïm, en alguns casos, de fet apostem més per les autores i autors locals,  tot i així, portem ja a coll la traducció de diferents relats de diferents autors, que  l'Edgar Cotes, i sovint el que més problemes comporta és trobar  bones equivalències  en relats en altres idiomes on es parla de personatges no binaris per la manca que hi ha de l'ús del llenguatge no binari en la nostra literatura.
M. Amb molta paciència, al traductor li cal temps per trobar la veu de l’autor.
J. A Mai Més, com a editors fins ara ens hem dedicat exclusivament a la publicació de traduccions al català. Valorem moltíssim la tasca del nostre equip de traductors i traductores... sense ells no podríem existir! És un dels temes que ens preocupa més i que cuidem més... amb la col·laboració de les correctores i galeradistes. Sovint sorgeixen discussions sobre quin terme és el més adequat per a... i anem a dormir amb paraules que ens rondem pel cap. Sovint ens treu la son.
L. La traducció l'afrontem amb molt de carinyo i cura.  En casos com el de Le Guin, on inventa paraules, necessitem certa creativitat i un alt grau de complicitat amb els nostres traductors.
No han passat per alt tampoc els fils de traducció on la Blanca Busquets exposa les diferents curiositats amb què s'hi ha trobat, però tampoc aquells on hem exposat dubtes o preguntes, com la de xuclar les dents o la del responible.

Creieu que encara hi ha poca representació femenina a la literatura? I al gènere? Com ho veieu això als llibres recomanats a les escoles, al jovent?
A. Penso que sovint es pensa amb veu d'home, que es recomana amb veu d'home i que quan  es pensa amb dones, és com en aquesta taula, cal buscar-les, cal fer paritat, cal fer números, perquè no és una cosa que culturalment estigui normalitzat. Ningú  posa  en dubte que Asimov, Bradbury o...  per dir un és un dels grans del gènere, són clàssics prou...  però cal reivindicar, cal recomanar, cal  fer taules, per parlar d'Úrsula K. Le Guine o Joanna Russ.
M. Es poden recomanar llibres, però el camí l’ha de fer cadascú… Això sí, és necessari que els llibres siguin visibles i es puguin trobar. Tampoc podem obviar el paper del còmic en tot això, ja que és una bona manera d’enganxar públics nous.
J. A la literatura en general les dones han anat guanyant moltes posicions en els últims anys, tot i que penso que no hi ha una igualtat en molts aspectes. En el gènere hi ha hagut un dèficit històric i en català crec que encara més pronunciat. M’agradaria pensar que a les escoles es treballa per la vestibulització de les dones escriptores... però crec que encara queda molt camí...

Aquest pas, publicar veus femenines i des de el punt de vista d’editores, creieu que és part d’un canvi, d’un pas, més gran?
A. Publicar, escriptores, il·lustradores, traductores, correctores, el mon editorial és gran, el que cal es que hagin veus  en tots els estrats, que el prisma, la mirada, compartida d'homes i dones sigui des de tots els angles, no només d'escriptores.
M. Absolutament.
J. Creiem que respon a una necessitat, un imprescindible per poder tirar endavant cap a la nostra lluita per la igualtat.
L. Entenc que el canvi forma part d'una cosa més gran que espero sigui un canvi de paradigma. Primer, entendre que home i dona no són iguals. Segon, que els feminismes son una lluita contra les diferents formes d’explotació del capitalisme (dels cossos, dels recursos, de les persones, de la natura). Publicar més dones només forma part d'un canvi molt més gran, el de la justícia social.

Què hi te a veure això amb el capitalisme?
A. Capitalismes actualment és un braç armat econòmicament del patriarcat existent, el domini i l'abús de les persones, de les dones, s'exerceix a través de les polítiques mercantilistes i neoliberals, el fantàstic transgredeix les normes del capitalisme, les desvirtua, les critica, les deforma, i intenta trobar escletxes per on les persones puguem trobar nous camins. Si els trobarem o no està a les nostres mans.
M. Totes les formes de relacionar-nos amb el món humanes són depredadores, el capitalisme, el feudalisme i l’esclavisme clàssic… digue’m que s’ha de posar en dubte sempre la forma de dominació de l’època que t’ha tocat viure, que ara mateix està canviant, atenció, del capitalisme cap a una altre cosa pitjor, em temo. Una manera d’oposar-se és discutir la narració dominant, que pot anar, per exemple, en proposar formes de col·laboració enlloc de competició. Aquesta xerrada entre editorials «competidores» n’és un bon exemple.
J. El capitalisme ha donat el poder als homes blancs i rics. Sabem que això no està funcionant bé per a tots, sinó només per una minoria. Ja fa massa temps que com a societat tenim pendents el benestar de la resta d’humanitat.

Com hi podem lluitar? Canviarà? Com veieu el futur d’aquí 5-10 anys? I el sector editorial?
A. Llegir/ pensar/ fer, optimistes no som, i de fet,  moltes de les històries que ens arriben a les mans, son distòpies d'aquestes que fan por, perquè realment sembla que la secció de CIFI hagi arribat a la prestatgeria de la realitat... i hi ha coses que fan molta por, però precisament, el que ha fet sempre, i el que ha donat por sempre del fantàstic és el tarannà crític, i de denúncia, i això és el que des del sector editorial podem fer, posar, veu, donar altaveus, i ajudar a denunciar, criticar, i llegir, pensar, fer...
M. En aquest sentit, no sé si hem pensat mai que d’aquí uns anys tot serà més difícil: potser no tindrem accés al paper, per massa car, i a una bona distribució, per la pujada del preu del petroli i l’emergència climàtica. Haurem de col·laborar més, sens dubte.
J. Hi podem lluitar de moltes maneres en la nostra quotidianitat, la política és un acte diari, no d’un sol dia.. Els pronòstics sobre el possible canvi, com serà el futur i el sector editorial volem afrontar-los de manera positiva. No volem que moltes distopies es facin reals... Però no n’estem del tot segurs, sovint també ens atrapen els monstres...
L. Lluitem en el desenvolupament del pensament crític,  com deia Le Guin, hem d'imaginar nous mons possibles, alternatives al capitalisme, que ara sembla que no són possibles. Els llibres ens poden oferir aquestes eines però el canvi ha d'estar en nosaltres. Les editorials serem el que vulguem com a lectors, en la llengua que vulguem com a lectors, depenent de si som més exigents, conformistes o curiosos.

Sou editorials independents, algunes molt noves, però teniu els vostres fans i lectors. Com ha estat la vostra experiència?
A. Nosaltres som molt petits, però creiem en el que fem perquè pensem que cal, que és necessari, no sabem quan durarem, portem tres anys, i sembla que siguem vells, que tinguem ja un bagatge a sobre... no creixerem gaire mai, perquè les nostres aspiracions, algú ens ho va dir ja amb el primer dia, són molt suïcides, i no tenen gaire opcions de prosperar, recuperar el nostre tradicionari, fer un fantàstic de referència en català, recuperar clàssics en català que mai no han estat traduïts o llargament descatalogats. Ens agrada els que ens varen dir un cop un fan, de la nostra petita col·lecció jove, sou al llibre jove, el que un dia fou el 3XL!  Els nostres fans no són nombrosos, però els que tenim els estimem molt!
M. És agradable quan toques la tecla justa, ens ha passat amb els llibres de cinema, per exemple. També hem volgut ser curosos amb la selecció que fem dels llibres en català. Crec que tenim fama d’editorial peculiar que no té por a publicar coses «rares».
J. Ens sentim molt ben acompanyats en aquest viatge que acabem de començar amb Mai Més i molt agraïts a tots aquells qui ho fan possible.

Podeu parlar-nos dels vostres nous projectes?
A. Ben aviat tindrem novetats del Concili Fetiller, fetilleres i fetillers, aquests cop convertits ens cartògrafs que han sortit de la terra a cercar nous llocs i noves formes de vida... Això està ben apunt d'arribar... si les portes estel·lars no fallen a finals de mes.
M. Assaig en català. Estem a punt.
J. La mestra del te i la investigadora. Recull de relats de l’univers Xuya és un dels propers títols on Aliette de Bodard explora temes com les relacions familiars, la maternitat, la sororitat o l’exili en una ucronia llunyana on la cultura xinesa té l’hegemonia mundial des de fa segles.

Ens recomaneu un llibre?
A. Nostre? Us diria que el Fabulari, perquè és el lloc on el mite i la realitat és troben i on el jove i l'adult pot compartir lectura, però també ara us vull recomanar Mai no he entès el robots, de Mike Resnick que va morir aquest gener i que ens ha deixat en aquest recull, una lectura inestimable.
Sóc lectora des de molt petita, acèrrima de Terramar, cavall fort i tintins,  no sabeu el plaer lector, el plaer com objectes, el plaer bibliòfil que significa veure tots els llibres de Terramar en català!
M. En recomano dos, que a més és complementen entre ells, ja que els dos reflexionen sobre la llengua i el poder que tenen per construir un món nou. Un és Llengua materna, l’altre és Nosaltres.
J. How to suppress women’s writing, de Joanna Russ. Autora de ciència-ficció que en aquest assaig fa un repàs històric de les estratègies que s’han dut a terme per silenciar, invisibilitzar, ignorar, menysprear i fins i tot condemnar la literatura de moltes escriptores.

Isabel del Río, Març 2020