C/ Costa i Cuxart, 5 - 08031 BARCELONA - Tel. 93 340 16 16 - email: mimir@lafontdemimir.cat

miércoles, 27 de noviembre de 2019

Reseña de “Otro Tiempo”, de Raelana DSagan



TÍTULO: Otro Tiempo
AUTOR: Raelana DSagan
ARTE: Autun Purser
PRÓLOGO: David Luna
EDITORIAL: Transbordador

SINOPSIS
Axel trabaja en la explotación minera de 12 L Crucis, donde permanece en soledad la mayor parte del año. En ese planeta deshabitado su vida es tranquila, monótona, segura y sin complicaciones. Allí todos los días son iguales y están medidos por el reglamento, que cumple a rajatabla. Para él, que teme equivocarse cada vez que se enfrenta a un imprevisto, es el lugar perfecto.
Axel es feliz.
En la nave de exploración Aubrey 5 KSC 7416 los problemas se suceden sin que los esfuerzos de la tripulación consigan solucionarlos. Las señales pidiendo ayuda se pierden en la inmensidad del universo inexplorado en el que se encuentran. Su única esperanza es seguir avanzando hasta encontrar un planeta donde puedan ayudarlos, sea cual sea, esté donde esté.
Axel aún no ha nacido.

OPINIÓN
Otro Tiempo es otra de las novelas que hemos comentado en el Club de Lectura de La Font de Mimir y, sin duda, es una de las mejores de las que he leído en 2018.
Nouvelle que nos zambulle en una odisea espacial en la que el tiempo y el espacio se confunden y fluyen en un continuo retorno mutable en derredor de un personaje y una nave. Un día de la marmota en el espacio, donde la autora nos habla del poder de las decisiones y del concepto del “y si…”.
Una historia en que los puntos de conexión nos llevan a ver fantasmas temporales y a hacernos la eterna pregunta: ¿qué fue antes: el huevo o la gallina?
El protagonista vive en un planeta minero, feliz en su soledad y rutina, hasta que, ante un cambio de las circunstancias, se pregunta cómo sería su vida si decidiera A, B o C.
Esas decisiones recaerán sobre él, con una responsabilidad y causalidad demoledoras. Porque, ¿qué es peor, no atreverse a tomar malas decisiones, o conformarse ante lo que tenemos?
Recomendado a los amantes de la cifi y del relato, y a aquellos que disfruten de una buena historia, mejor escrita y trazada, y que les haga devanarse los sesos.

Isabel del Río, Enero 2019

lunes, 25 de noviembre de 2019

Golem Fest en imágenes - Charlas: 'La casa como espacio fantástico' y 'Hablemos de brujas, hablemos de Shirley'

'Hablemos de brujas, hablemos de Shirley' con Ana García Herráez, Isabel del Río, 
Gemma Solsona y Patricia Esteban Erlés





'La casa como espacio fantástico' con Isabel del Río, Gemma Solsona y Patricia Esteban Erlés




miércoles, 20 de noviembre de 2019

Entrevista als editors de Mai Més Llibres



Mai Més és un editorial especialitzada en la ficció de gèneres fantàstics en català. Els dos primers llibres del segell —Alba i El rastre del Llamp— van veure la llum el passat mes de juny de 2019 i ja està a punt per publicar el sisè títol.
Judit Terradellas (La Bisbal d'Empordà, 1977) és editora a Mai Més. Llicenciada en Humanitats (UAB) i Màster en edició (UPF), fa 14 anys que treballa en el món dels llibres.
Sergio Pérez (El Papiol, 1982) és editor a Mai Més. Graduat en cinema i audiovisuals a l'ESCAC (Direcció Artística), ha treballat durant 12 anys dissenyant llibres. Es declara addicte a totes les formes de narrativa (literatura, còmic, cinema, televisió, videojocs...) i també li agrada dibuixar i escriure.
Enllaç web: www.maimes.cat

ENTREVISTA

Com van ser els vostres inicis en la literatura? Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?

Sergio: De molt petit recordo veure als meus pares llegir molt. Sobretot literatura popular com Agatha Christie o Vázquez-Figueroa. Amb set anys visitava molt sovint el dentista i per fer-me xantatge em deixaven comprar còmics, primer bruguera i després Marvel. Més endavant tenia molts problemes per enganxar-me a les lectures que ens donaven a l'EGB i vaig començar a agafar alguns dels llibres dels meus pares que eren molt més trepidants.
Judit: De ben petita ja em va atrapar la descoberta de nous mons a través de la lectura. Vaig començar amb la «Guia fantàstica», la Pippi Langstrump i Peter Pan. Pels Reis i aniversaris em demanava novel·les i còmics. Tot i així, mai en tenia prou i sempre anava a la biblioteca del poble, on vaig descobrir Huxley i Bradbury ja d’adolescent.

Què us considereu: lector-editor o editor-lector?

Sergio: Sense dubte lector-editor. Hem de reconèixer que fer llibres afecta la nostra faceta de lectors, però seguim gaudint dels llibres com qualsevol. A més, també som consumidors de televisió, cinema, videojocs... segur que tot això ajuda a conformar el nostre perfil com a editors.

Com vau començar en el sector? Quan us vau adonar que l'edició és que us engresca?

Judit: Fa temps que fem llibres, més de deu anys. La història de com hi vam arribar donaria per algunes pàgines. Però el fet important és que tenim la necessitat d'expressar-nos i la necessitat de construir un futur, sigui propi o col·lectiu. Nosaltres hem cobert aquestes aspiracions amb l'edició literària.

Quin consell donaríeu a qui vulgui dedicar-se al sector editorial? Són necessaris els estudis específics i els títols per a això, o una barreja d'enfocaments amb estudis autodidactes i vocació és el millor?

Sergio: La Judit té un màster en edició. Jo tinc estudis universitaris artístics i cinematogràfics. Després està internet, que és un mar de coneixements del que som bastant dependents. Però el que ens ha donat més bagatge són les hores d'oficina i les visites freqüents a llibreries. En el meu àmbit, el disseny, és important veure que estan fent altres editorials, tocar i obrir molts llibres.
Judit: Probablement, cada persona troba el seu camí. En el nostre cas, el projecte Mai Més està fortament influenciat per tota l'experiència prèvia en l'àmbit editorial.

D'on va sorgir la idea de Mai Més? Com van ser els seus primers passos?

Judit: Treballàvem junts i tots dos érem lectors de gènere, així que tot sovint comentàvem algunes novetats editorials, televisives o cinematogràfiques. Trobàvem inexcusables algunes absències en el panorama literari català i fèiem càbales i números. Fa gairebé dos anys vam decidir fer un pas endavant i presentar una proposta pròpia.

Sou una editorial nounada, però ja comenceu a ser reconeguts dins del sector, i especialment entre els lectors, gràcies als vostres primers títols. Com estan sent els inicis? Com us han rebut lectors i llibreters? Trobeu moltes traves?

Judit: Al contrari, gairebé tothom ens ha rebut amb els braços oberts i estem molt agraïts per les mostres de suport.
Sergi: Després està el fet de trobar freaks per tot, surten de sota les pedres. Vas a parlar amb una traductora, una correctora o una llibretera i descobreixes a una eminència del fantàstic que viu amagada rere una muntanya de llibres normals. Ajuda treballar amb gent que coneix tan bé aquesta literatura.

D'on vénen el nom i el logo?

Sergi: Hi han referències amagades a llibres de Poe, Barrie i Bradbury. S'hi representen els tres gèneres amb què treballem. També ens agraden les connotacions melancòliques i combatives del nom.

Com resumiríeu la vostra filosofia? Què és el que us fa decidir per un manuscrit?

Judit: Busquem històries de qualitat i que puguin interpel·lar al lector sobre problemàtiques i reptes presents. Aquesta seria a grans trets la principal preocupació.
Sergi: Si anem més al fons, volem que el nostre catàleg ajudi a reparar el greuge històric que han patit les autores, així que sempre tindrem més dones publicades que homes. També volem donar veu a gent de diferents procedències i realitats socials. Que una autora o autor no estigui publicat en la nostra llengua o en castellà pot ser un bon motiu per decidir-nos per un títol.

Quin consell donaríeu a un autor novell que cerca editorial pel seu manuscrit?

Judit: Cal treballar molt la proposta, que les principals idees quedin clares en poques paraules i estudiar bé el sector per dirigir-se a aquelles editorials que realment encaixen amb el llibre. Després, malauradament, cal tenir paciència. Nosaltres, per exemple, tenim tancada la recepció de manuscrits, perquè som conscients que no podríem llegir i respondre en un termini acceptable.

Per a aquells profans que tinguin interès pel món editorial, com són els engranatges de Mai Més? Quantes persones hi treballeu? Com és el procés i el recorregut d'un manuscrit fins que arriba a les llibreries?

Judit: Som dos editors i un bon grapat de col·laboradors.
Sergi: El recorregut d'un llibre és el següent. Ara mateix estem centrats en les publicacions internacionals. Tots dos estem atents a les novetats que ens arriben d'altres països, llegim blogs, fem seguiment a autors i editorials i llegim. També avaluem títols clàssics inèdits en la nostra llengua, que acumulin motius per ser recuperats. Un cop tenim un bon llistat consensuat que s'adigui al perfil del nostre segell, confeccionem un pla editorial (establim dates de publicació, assignem a col·leccions, etc.).
Judit: Arribats a aquest punt em toca treballar a mi amb les agències i els representants dels autors per tancar contractes de cessió de drets. Quan ja hi ha un acord, jo em centro en la selecció i contractació de traductores i correctores, mentre que el Sergi treballa en el disseny del llibre i la selecció i contractació d'il·lustradores per la coberta.
Sergi: Quan ja tenim coberta, traducció i correcció, jo faig la maquetació de la primera versió del llibre i fem galerades. El següent pas és cosa de la impremta. I amb el llibre imprès i enquadernat cedim la responsabilitat a Les Punxes, que és la nostra distribuïdora, i als llibreters. En aquest punt nosaltres ens centrem en la promoció.
Judit: Aquest és el resum de tot el procés en línies generals.

Podeu parlar-nos dels vostres nous projectes?

Judit: Ara només en falta un títol per anunciar aquest any, dels sis que tenim programats. Estem confeccionant la llista de llibres que publicarem l'any vinent —entre 8 i 10 si tot va bé. Estem en negociacions per tres i ja hem tancat un parell que tenen traductor assignat. Aquest és l'estat actual i malauradament, encara no podem dir noms.

Com enfronteu el tema de la promoció? Són útils les xarxes socials? I el boca-orella?

Sergi: Som actius a les xarxes, sobretot a Twitter, que és on per ara ens és més intuïtiva la comunicació amb els lectors. A Facebook i Instagram no ho tenim tan interioritzat, però hi som i intentarem millorar de mica en mica. Encara que destinem uns recursos econòmics a la promoció de cada llibre, som petits i les xarxes, els blogs i els mitjans de comunicació són molt importants per la difusió dels nostres títols.

Quin diríeu que és el paper de l'editor en la promoció? I el de l'autor?

Judit: La promoció és cosa de l'editorial. Tenim un pla de comunicació i un pressupost dedicat. Hi han autors amb molta habilitat a les xarxes i això segur que ajuda després amb la venda, però això no és ni molt menys rellevant a l'hora de decidir-se per un títol o altre. El que nosaltres busquem en els autors és qualitat literària.

Quin paper tenen els canals clàssics en l'èxit d'un nou llibre? Fins a quin punt influeixen en ell els comercials, les llibreries i els mitjans de comunicació?

Judit: Com editorial som massa joves per a conèixer l'impacte de cada un dels actors en l'èxit d'un títol. En tot cas, ja us avancem que per nosaltres tots són aliats. Estem molt contents amb la feina comercial de les Punxes que han aconseguit que els nostres llibres es trobin per tot el territori sense dificultat des del primer dia. També és evident que molts llibreters i periodistes fan una gran feina de prescripció. Nosaltres mateixos, com a lectors, tenim els nostres recomanadors de confiança.

Les biblioteques, són una eina o un competidor a l'hora de donar a conèixer un nou títol?

Sergi: Sota el nostre criteri, les biblioteques són un vector essencial per la difusió de la cultura. Personalment, no hem avaluat el seu impacte econòmic en la venda de llibres —hi han opinions enfrontades—, però creiem que la seva importància està molt per sobre del que dictin les necessitats de la societat de consum.

Hi ha més dificultats tractant-se d'obres de gènere i en català?

Judit: És obvi que els llibres de gènere fantàstic pateixen de cert estigma. Sovint és considerada una literatura de segona i creiem que això s'accentua analitzat des d'una perspectiva cultural catalana. Després, tenim una bona part del fandom de casa acostumat a llegir gènere només en castellà. Es podria dir que aquests seran els nostres cavalls de batalla. Lluitar contra l'estigma i apropar lectors del castellà.

Què aconsellaríeu a un autor que estigui intentant promocionar la seva obra?

Sergi: Upps, aquesta és complexa. Ni tan sols sabem si nosaltres ho estem fent bé. Et podem explicar la nostra estratègia: La primera postura seria procurar ser sempre constructius i no destructius (bon rotllo). La segona, entendre que hi ha molta gent intentant fer difusió de les seves creacions/productes i que tots hem de treballar per no saturar el canal de brossa —cal evitar l'spam innecessari.

Què en penseu del sector editorial actual?

Sergi: La situació és complexa. A la saturació del mercat i domini dels grans grups, que fan la pinça als petits, podem sumar el context d'inestabilitat i retrocés econòmic que pateix part de la nostra societat —cal recordar que nosaltres no venem llibres als turistes—. Però hem repetit sovint que, com a lectors del fantàstic, estem avesats als escenaris distòpics!

I sobre els lectors, es llegeix o no es llegeix?

Judit: I tant que es llegeix... Molt! Fa cent o cinquanta anys podies ser analfabet i dur una vida més o menys normal. Avui en dia llegir és una habilitat indispensable per accions tan quotidianes com fer servir el mòbil o internet. La gent ha de llegir per fer qualsevol cosa. Amb la narrativa és difícil de quantificar, però si sumem tots els formats —llibres, e-books, pàgines web, còmics, videojocs... —, és molt probable que cada dia el nombre de lectors creixi.

Paper o e-book? Quina és la vostra opinió com a editors i com a lectors?

Sergi: Ens agraden els llibres de paper, esperem que això quedi palès en les nostres edicions físiques. Això no vol dir que obviem la resta de formats. Creiem que cada lector té els seus propis hàbits de lectura i la nostra missió és, en la mesura de les nostres possibilitats, facilitar-li. Cal dir que ens agradaria tenir els mitjans per publicar també en format àudio-llibre.

Què esteu llegint actualment?

Judit: The haunting of tram car 015, de P. Djèlí Clark
Sergi: Pérfidas!, de Tamara Romero.

Ens recomaneu un llibre?

Sergi: Vaig gaudir molt amb El largo viaje a un pequeño planeta iracundo, de Becky Chambers. El llibre és una meravella i està fantàsticament traduït per l'Alexander Páez. A veure si això serveix per fer una mica de pressió i Insolita s'afanya amb el segon volum.
Judit: Rosalera, de Tade Thompson. Increïble!!

Enllaç a la ressenya de Els assassinats de la Molly Southbourne:
Enllaç a la ressenya d’Alba:


Isabel del Río, Juliol 2019

jueves, 14 de noviembre de 2019

Reseña/Ressenya de THORNHILL, de Pam Smy



TÍTULO: THORNHILL. Orfanato para chicas.
AUTOR: Pam Smy
TRADUCCIÓN: Rebeca González Izquierdo
EDITORIAL: Blackie Books

SINOPSIS
«Ella ha vuelto. Del miedo me entran escalofríos, que me recorren la espalda desde la nuca. ¿Y ahora qué hago?»
En Thornhill, un orfanato encantado, el terror puede no venir de los fantasmas, sino de las niñas que duermen a tu lado. Y la amistad, de las que leen tu diario muchos años después…

OPINIÓN
Una historia de fantasmas, de casas encantadas, de soledad y de dolor, que replantea el típico final de este tipo de historias, donde la esperanza cabe incluso en lo misterioso y aquello que nos pone los pelos de punta.
El martes llegó THORNHILL a la librería y no pude evitar traérmelo a casa. Me lo terminé en dos sentadas y quedé impactada y entusiasmada. No sólo la historia me emocionó y sentí una conexión íntima con los personajes, sino que el juego narrativo —entre el diario, la ilustración y las notas de prensa—, así como los tiempos —con un pie en el 1982 i otro en el 2017—, hacen de ella una historia espectacular y muy original.
Una novela apta a partir de 12 años, pero dura y siniestra al mismo tiempo, con lo que gustará tanto al público juvenil como al adulto.
Una oscuridad muy real, que podemos encontrar en la vida, que explora las distintas soledades y cómo alguien puede devenir un monstruo o un espectro según aquello que le suceda, aquello que la rodee, pero también según su fortaleza y carácter.
Espero que tenga mucho éxito —está disponible en castellano y catalán con una edición preciosa, de tapa dura y páginas negras, que harán las delicias de los amantes de la ilustración— y sería una muy buena lectura en institutos por los temas tratados, desde la diferencia y la ausencia, hasta el bulling y la invisibilidad.
Un libro recomendado a los amantes de los libros de casas encantadas y fantasmas; para aquellos que disfruten del cómic y del libro ilustrado, sin hacerle ascos a una buena novela; y a los jóvenes que quieran explorar no sólo el misterio y el terror, sino también las emociones humanas.

*

TÍTOL: THORNHILL. Orfenat de noies.
AUTOR: Pam Smy
TRADUCCIÓ: Marina Espasa
EDITORIAL: Blackie Books

SINOPSI
«Ella ha tornat. La por m’ha entrat pel clatell com un calfred i m’ha baixat per l’esquena. Què faré ara?»
A Thornhill, un orfenat encantat, el terror pot no venir dels fantasmes, sinó de les nenes que dormen al teu costat. I l’amistat, de les que llegeixen el teu diari molts anys després…

OPINIÓ
Una història de fantasmes, de cases encantades, de solitud i de dolor, que replanteja el final típic d’aquest tipus d'història, on hi ha esperança fins i tot en allò misteriós i que ens posa els pèls de punta.
El dimarts va arribar THORNHILL a la llibreria i no vaig poder evitar portar-me'l a casa. Me’l vaig acabar en dues tardes i vaig quedar impactada i entusiasmada. No només em va emocionar la història i vaig sentir una connexió íntima amb els personatges, sinó que el joc narratiu —entre el diari, la il·lustració i les notes de premsa—, així com els temps —amb un peu al 1982 i un altre al 2017—, fan d'ella una història espectacular i molt original.
Una novel·la apta a partir de 12 anys, però dura i sinistra al mateix temps, amb el que agradarà tant al públic juvenil com a l'adult.
Una foscor molt real, que podem trobar en la vida, que explora les diferents solituds i com algú pot esdevenir un monstre o un espectre segons allò que li succeeixi, allò que l'envolti, però també segons la seva fortalesa i caràcter.
Espero que tingui molt d’èxit —està disponible en castellà i català amb una edició preciosa, de tapa dura i pàgines negres, que faran les delícies dels amants de la il·lustració— i seria una molt bona lectura en instituts pels temes tractats, des de la diferència i l'absència, fins al bulling i la invisibilitat.
Un llibre recomanat als amants dels llibres de cases encantades i fantasmes; per a aquells que gaudeixin del còmic i del llibre il·lustrat, sense fer-li fàstics a una bona novel·la; i als joves que vulguin explorar no sols el misteri i el terror, sinó també les emocions humanes.

Isabel del Río, Octubre 2019