NEWS Activitats a La Font de Mimir: abril – maig 2018

Aquest ha estat un mes fabulós. Sant Jordi és màgic, una festa en què tots veniu a saludar i escollir la vostra nova aventura. A més, hem gaudit de xerrades de luxe amb traductors com l'Alexander Páez i la Maia Figueroa, els monstres i els aliens han envaït la llibreria, i una trentena d'autors van passar per la nostra taula de signatures.

Al maig us proposem una agenda d'activitats que no donarà temps a l'avorriment. La primavera i el bon temps ens porta ioga per a nens, vermuts literaris, presentacions de poesia, novel·la negra i narrativa, i un 'Més que un Club!' dedicat a Pedrolo durant el dia més friqui de l'any.

·         Dimecres 02 a les 19.00h, Presentació: Ulls de nen i Hereus del demà, de Joan Aldavert.

·         Divendres 04 a les 19.00h, Presentació del nou llibre d'Alfredo Álamo amb Hugo Camcho, el seu editor.

·         Dissabte 05 a les 12.00h, Activitat Infantil: Ioga per a peques, amb La Casa del Árbol.

·         Divendres 11 a les 19.00h, Presentació: Sólido Celado, poemari de Francisco Jota-Pérez, amb Elisabet Roselló i Sabrina Rodríguez.

·         Dissabte 12 a les 12.00h, Contes i Rondalles

·         Dimecres 16 a les 19.00h, Presentació: Llamada Trágica, de Javier Osorio.

·         Dissabte 19 a les 12.00h, Vermut Literari: Invasión, amb el seu autor, David Roas, i l'escriptor Sergi G. Oset.

·         Dimarts 22 a les 18.30h, Club de Lectura: Súper Extra Grande, de Yoss.

·         Divendres 25 a les 19.00h, Més que un Club (de Lectura)!: Tertúlia sobre Manuel de Pedrolo, amb l'Hugo Camacho (d'Orciny Press), en Sebastià Bennassar (autor de Manual de supervivència), i la Sara Martín (UAB).

·         Dissabte 26 a les 12.00h, Contes i Rondalles: Un especial de l'editorial Juventud.

Si vols conèixer les nostres recomanacions i llegir les nostres ressenyes, segueix-nos al nostre bloc lafontdemimir.blogspot.com.es i a les nostres xarxes, som al FB, al Twitter i a Instagram!!

I si t’agradaria rebre les notícies d’últim hora a la teva bústia, vols ser part d’algun dels nostres clubs i activitats, o vols participar al nostre whats del club de lectura, t’hi pots apuntar visitant-nos a la llibreria o escrivint un mail a isabel@lafontdemimir.cat    

Entrevista a Isabel del Río en Resistencia Literaria: “Lo mío con las letras es algo orgánico”

Isabel del Río: “Lo mío con las letras es algo orgánico”

EN 25 ABR 2018 POR RESISTENCIA LITERARIAEN BLOG

Hoy tenemos una entrevista con la autora y blogera Isabel del Río, que también realiza talleres de escritura en la librería La Font de Mimir.

¿Siempre has sabido que querías escribir?

Lo mío con la literatura es vocacional; un amor tortuoso que me trae de cabeza y a veces desearía abandonar (risas).  Que quería escribir… No lo supe siempre. Empecé contando historias, inventando relatos y cuentos para mis amiguitos, antes de saber leer siquiera. Después, inicié mis aventuras con la poesía y el terror. Devoraba relatos góticos y teatro; me fascinaban Shakespeare y M. Shelley. Fue muchos años después, ya finalizando la universidad, cuando me atrevería a dar a leer aquello que escribía. Fui empujada a la publicación como lo fui a este mundo. Y como todo recién nacido, sentí el dolor y el deslumbramiento. Ahora es algo sin lo que no podría vivir. Ese feedback entre el lector y el autor es algo que alimenta más que una buena rebanada de pan (al menos el espíritu, claro).

Sigue leyendo en...

https://resistencialiteraria.com/2018/04/25/374/

Sant Jordi 2018

Súper Sant Jordi! Encara ens recuperem!! No vam deixar de rebre les vostres visites fins al vespre. Va ser una diada espectacular plena d'amics, històries i diversió. Vam acabar rebentats, però amb un gran somriure. Gràcies a tots els autors de la nostra taula de signatures, gràcies als nostres compis i voluntaris, i gràcies als apassionats de la lectura!!! #gràciesperllegir

Roger Martínez i Pau Sitjar, Carmen Cuevas, Joan Cales Oller i Francisco J. Tapiador

Sergi Álvarez, Francisco Jota-Pérez i Rubén Guallar

Jun Matsuura, Jordi Cantavella, Jordi Pujolà i J.V. Mestre

Ferran D'Armengol, David Gómez i Edgar Cotes

Joan Camps, Carlos Sisi, Francisco Zaragoza i Ana Zarzuelo

Xavier Zambrano, Biel Cussó, Paz Castelló i Francesc Aunión

Silvia Tarragó, Josep Capsir, Lola Mariné i David Lucas

Isabel del Río, Joan Mundet, Avi i Sofía Rhei

Ressenya i Entrevista “L’amor i la lectura”, de Sílvia Tarragó

TÍTOL: L’amor i la lectura. Una faula de Sant Jordi

AUTOR: Sílvia Tarragó

EDITORIAL: Comanegra

SINOPSIS

En Jordi, als seus quaranta-un anys, ha hagut de tornar a viure amb els seus pares després de separar-se. El dia del seu sant, la seva mare decideix comprar-li un llibre que l’animi i s’acosta a la nova llibreria que fa poc han obert al barri. Quan l’Anna, la llibretera, rep la missió de trobar una lectura per a algú «a qui no li agrada llegir», se sorprèn, però accepta el repte.

L’Anna serà, en aquest cas, el «cavaller» que alliberarà en Jordi de les grapes d’un monstre temible: l’aversió a la lectura. El conquistarà llibre a llibre, sense atabalar-lo ni mirar-lo amb condescendència, i ell s’acabarà enamorant no només dels llibres, sinó també de la seva llibretera. Una gesta on l’amor i la passió seran els veritables protagonistes.

http://comanegra.com/emocions/479-sant-jordi-amor-lectura.html

OPINIÓ

Com parlar d’un llibre que parla de quelcom tan proper al cor de qui estima els llibres com l’aire que respira? L’amor i la lectura, de Silvia Tarragó és un relat curt deliciós que ens parla del retrobament amb la fantasia i la nostra pròpia veu interior.

A arrel d’un mal moment vital, en Jordi trobarà l’Anna, qui, a través de recomanacions literàries, l’ajudarà a guarir un cor malmès, un ànima sense sentit, i a creure novament en l’amor.

Una nova llegenda per al dia de Sant Jordi, on la princesa, el cavaller i el drac son la mateixa persona, un mateix davant d’allò que ens atura e impedeix lluitar pels nostres somnis.

Recomanat als amants del llibres i de la diada, però també per aquells que diuen no delir-se de la lectura, per aquells que encara no han trobat el llibre que els torni addictes a les noves històries en paper.

PD: Molt recomanat seguir —per aquells que encara no ho han fet— el recorregut literari que aconsella l’Anna a en Jordi.

ENTREVISTA

Sílvia Tarragó va néixer a Barcelona i va ser llibretera durant 14 anys. És autora dels llibres per a joves Top Fairies (Edebé) i La veu del roure (Premi de narrativa juvenil de la Vall d'Uixó 2008), del llibre de relats Ciutats de l'impossible, i de les novel·les El temps de la llum (Columna i Umbriel) i T'ho donaré tot (Columna). La seva última novel·la és L'amor i la lectura que ha publicat l'editorial Comanegra en català i castellà. Es tracta d'una faula sobre el Dia del Llibre que s'inspira en la llegenda de Sant Jordi per parlar de la passió per la lectura.

Què t'ha portat a escriure aquest relat?

El meu desig de compartir la meva experiència i punt de vista sobre el gust per la lectura, cosa que sempre ha format part de la meva vida. Volia descriure la importància que tenen els llibres per a les persones i com varia depenent del moment, les circumstàncies, els hàbits...

La teva experiència com a llibretera, escriptora i periodista han inspirat els personatges?

Sens dubte, però sobretot les meves vivències com a llibretera i com a lectora. Hi ha molt de mi en l’Anna, la protagonista, ja que jo vaig tenir una llibreria. No obstant això, les emocions d’en Jordi en llegar, les he rescatat de les meves pròpies impressions respecte a cada llibre.

Els llibres que recomana l’Anna són els que tu recomanaries a un futur lector que no ha trobat encara el seu enamorat literari?

Sí, perquè són obres que tenen els ingredients necessaris per arribar a tot tipus de persones, en qualsevol moment. No obstant això, sempre pots afinar més si coneixes bé al futur lector, els seus gustos, els seus interessos, la seva manera de ser...

Què és el que més t'agrada de la diada?

La proximitat amb els lectors. Aquest acostament en el qual pots escoltar les seves opinions, intercanviar impressions... També la possibilitat d'estar amb altres autors. Crec que les dues coses són molt enriquidores.

Creus que la literatura és capaç de guarir?

Per descomptat, almenys les ferides de l'ànima, ja que llegir és terapèutic. I si el nostre estat anímic és bo, ja tenim molt de guanyat.

Quin llaç hi ha entre literatura i amor?

La passió, perquè la lectura desperta emocions. Molts llibres són capaços d'evocar mons o situacions que ens commouen profundament, aquesta sacsejada emocional ens omple i ens obre cap al sentiment. És el que vull transmetre amb la meva novel·la.

Quin és el teu proper projecte?

Una novel·la coral, també inspiradora, però amb més trames i personatges.

Què estàs llegint actualment?

L'homenatge, de Xulio Ricardo Trigo. És l'últim premi Néstor Luján de novel·la històrica, una obra original i molt ben escrita que s'ambienta en l'època del Modernisme.

Ens recomanes algun títol per aquest Sant Jordi?

La meva recomanació és que surtin al carrer, que entrin a les llibreries i que es deixin portar perquè sempre hi ha una lectura que ens crida.

Isabel del Río, Abril 2018

http://www.laodiseadelcuentista.blogspot.com

Entrevista a Jun Matsuura, autor e ilustrador de “La muerte de Sócrates”

JUN MATSUURA

Dibujante nacido en Barcelona que, en sus propias palabras, trabaja para conseguir su sueño: trabajar de aquello que le gusta. Es por ello que combina encargos en distintos campos, desde portadas de libros y webs de empresas, a storyboard de películas y novelas gráficas.

http://www.jun.cat/

Sócrates no fue solo el maestro de Platón, sino también padre de la mayéutica y un personaje carismático. Jun Matsuura lo retrata en su novela gráfica “La muerte de Sócrates” con La Otra H.

En el mundo del libro (así como en la gran y pequeña pantalla) algunos tienden a olvidar u obviar la importancia del trabajo de ilustradores y artistas gráficos. Desde los álbumes ilustrados, pasando por el cómic, el manga y la novela gráfica, hasta el storyboard, la ilustración es fundamental para mostrar aquello de que nos habla la historia y, muchas veces, aquello oculto más allá de las líneas a las que puede acceder el lector; a veces un punto de vista subjetivo, una interpretación, otras información rescatada y al alcance del receptor, que de otro modo no habría llegado hasta él.

¿Cuándo empezaste a dibujar?

Desde pequeño. Guardo dibujos de la infancia, desde trenes y personajes que me inventaba. Simplemente me encantaba sentarme a dibujar mientras me ponía un casete, y más tarde cd, y actualmente iTunes a tutti pleni :)

¿Te imaginabas que esta sería tu profesión?

Llegó un momento en el que vi que realmente no sabía hacer otra cosa, y puesto que me encantaba hacerlo, supongo que ya casi automáticamente fui cogiendo el camino.

¿Fue y es duro llegar hasta dónde estás ahora?

Es difícil llegar, eso seguro. Y realmente es duro poder vivir exclusivamente de ello. Siempre acabas pisando campos que te gustan menos, o que directamente rechazarías si tuvieras oportunidad. Además, el país no acompaña mucho, con pagos de autónomos de dudosa utilidad y que son un sablazo en toda regla.

¿Qué sentiste cuando se publicó tu primer trabajo? ¿Y ahora, qué sientes con tus publicaciones?

Mucho orgullo. Tuve la sensación de que por fin había hecho algo serio y que, por una vez, había logrado empezar y terminar una de mis historias. También debería decir que uno acaba pensando: “no lo haré tan mal si alguien ha apostado por un servidor”.  Sentí y siento un agradecimiento inmarcesible por La Cúpula.

¿Algún consejo para aquellos que estén empezando en el oficio?

Básicamente uno: perseverancia.

¿Cómo es trabajar en el mundo editorial? ¿Y en el del cine?

El editorial es el que más me realiza. Siento mucho respeto por ese campo y, al menos por mi experiencia hasta ahora, suele permitir poner un poco más el sello personal, que eso siempre se agradece mucho.

En el cine me gusta trabajar porque es un mundo interesante; me ha gustado poder ver un poco las entrañas de lo que es una película. Las primeras veces, hace mucha ilusión ver cómo los dibujos de uno (en el story) se convierten en planos. Aparte, en mi caso, trabajar en esto y en las otras historias se complementa constantemente.

Como ilustrador, ¿cuál crees que es tu papel? ¿Cuál es el papel de la ilustración en el mundo editorial, en un libro?

El mío, nada especial. Intento hacer un trabajo y busco la simbiosis entre hacer algo para que alguien lo disfrute, y que ese alguien me reconforte y anime a más cuando disfruta mi trabajo.

El papel de la ilustración en los libros me parece un poco como el del story: acercar al lector al concepto que tiene el autor de las imágenes que describe, para hacer más precisa la descripción del mundo que éste tiene en la cabeza.

¿Puedes hablarnos un poco sobre tu trabajo?

Yo hago trabajos de story para el cine, publicidad, series... Es lo que me da el pan y además me aportan creatividad. Creatividad porque trabajo con planos que me plantean otras personas, que enriquecen mi registro para luego aplicarlos o inspirarme en ellos para mis propios trabajos. Es un trabajo agradable, sobre todo en el cine, donde los tiempos son más tranquilos y dan más posibilidades a comentar lo que se dibujará.

Mi trabajo más querido, que es el de dibujar para editorial (novela gráfica y cuentos infantiles) es el que me relaja. Este es el que hago aún a la vieja usanza, mientras escucho mi música y desconecto de todo lo demás. No me da el pan aún, pero confío en que en un futuro me dé al menos alguna rebanada :)

¿Tienes algún nuevo proyecto entre manos?

Un cuento con Isabel del Río, sobre el pequeño Max, un niño que no quería dormir. Es mi primer cuento infantil, que ha supuesto un reto de cambio de estilo, pero que creo que está quedando muy decente.

Por otro lado, estoy con mi segundo libro para La Cúpula. Trata sobre una pareja de francotiradoras del ejército rojo en la segunda guerra mundial, y su enemigo, un francotirador alemán.

Y por último, estoy en charla con Herder para hacer el siguiente libro tras La Muerte de Sócrates.

¿Qué estás leyendo ahora mismo?

Intento terminar un libro de Sherlock Holmes en mis ratitos de antes de dormir.

Isabel del Río, Marzo 2018

http://laodiseadelcuentista.blogspot.com

Sant Jordi 2018 - Traductors, especial infantil i signatures

Per aquest Sant Jordi tenim preparat un cap de setmana molt especial.
L'iniciem divendres amb una xerrada de luxe amb Alexander Páez, traductor de Becky Chambers (El largo viaje a un pequeño planeta iracundo), i la Maia Figueroa, traductora de Jeff VanderMeer (autor de Aniquilación).
Dissabte celebrem un Sant Jordi especial per als nens de la casa, amb taller/show i signatures!
I dilluns ens trobareu tot el dia a la llibreria i a la paradeta a la Plaça del Taxi. I, com cada any, davant la nostra porta trobareu autors molt interessants signant els seus últims llibres. Quin millor regal que un bon títol signat pel seu autor?
Us hi esperem!!

#llegintalafontdemimir #leyendoenlafontdemimir #petitmimir #santjordi2018

Ressenya de “Les Enrabiades d’en Marcel", d'Ian De Haes

Ressenya: Les Enrabiades d’en Marcel

Autor: Ian De Haes

Editorial: Tramuntana

Quan t'enfrontes al repte d'educar a un altre ésser humà, és quan de veritat ets conscient de les teves limitacions, especialment d'aquelles que signifiquen respirar fons i adonar-te que parles amb un nen, que l'adult ets tu, que has de predicar amb l'exemple i, sobretot, que no ets perfecte i és normal equivocar-se.

Siguem sincers, de vegades oblidem que també vam ser petits i creiem que no vam donar massa guerra. I quan ens veiem davant els nostres petits monstres, creiem que pensen com nosaltres, que el nostre món reglat i etiquetat té sentit per a ells. Però en realitat nosaltres vam ser uns dimoniets que vam tornar turuletas als nostres pares, avis i oncles, i les nostres normes no tenen cap sentit per als nostres fills.

El Max, a més de molt mogut, és un nen curiós i creatiu que es qüestiona tot allò que l'envolta. Aquesta és una bona característica per a potenciar, però també pot treure de polleguera el més tranquil dels pares. Quan li dius al teu fill que és millor que no faci alguna cosa, ja que pot fer-se mal, o trencar-se, o fer-se malbé, etc. i ell decideix que no només ha de preguntar-te 'per què' deu mil vegades, sinó que, a més ha de posar a prova la teva hipòtesi perquè aquesta es converteixi en teoria... En fi, ja sabeu de què parlo.

Però el Max té una altra qualitat: el seu caràcter. I com els passa a molts nens, no distingeix l'enuig de la tristesa, la confusió, la frustració o la por, i els seus atacs d'ira poden ser espectaculars. I en aquestes situacions no només sortim nosaltres exhausts, sinó també ell.

Per això, quan l'altre dia vaig veure a les novetats de Tramuntana: Les Enrabiades d'en Marcel, no vaig poder deixar de demanar-lo per la llibreria i per a el Max.

Aquest colorit il·lustrat ens parla d’en Marcel, un nen que comença esclatant quan el seu pare l’envia a la seva habitació després de pintar la paret i, aquesta primera explosió de ràbia, el porta a enfadar-se cada vegada més sovint, fins a saltar sense motiu aparent.

El conte, per arribar millor als nens i que als pares els sigui més senzill explicar-ho, juga amb la metàfora dels animals. La seva ràbia, segons es fa més gran, es converteix en feres més terribles, fins que al final es converteix en un horrible drac que destrueix tot al seu pas.

Al principi del conte, a l'infant ja li sembla bé això de tenir un boc o un lleó que l'ajudin a sortir-se sempre amb la seva, però aviat comença a quedar-se sol; ningú s'atreveix a portar-li la contrària o a jugar amb ell.

Quan arribem al final, en Marcel comprèn que la seva ràbia no fa més que destruir, i ell preferiria una carícia del pare, un petó de la mare o simplement divertir-se amb els seus amics.

La solució? Relaxar-se per sentir i convertir la ràbia en un altre tipus d'energia i emoció.

Quan li vaig llegir el conte per primera vegada al Max, vaig preguntar: Com pot fer perquè el drac se’n vagi? Perquè se’n vagi la ràbia? I el Max va respondre: Ha de respirar fondo i bufar molt fort comptant fins a cinc; una tècnica que fem servir quan s'enfada.

Un conte altament recomanat per a tots aquells que vulguin comprendre millor als seus fills i comunicar-s'hi en el seu llenguatge; per als que estiguin passant per una etapa de ràbia i confusió infantil; per a educadors que vulguin treballar les emocions a l'aula.

Isabel del Río, Febrero 2018

http://www.laodiseadelcuentista.blogspot.com

A porta tancada Bizarro 1/6

Primera trobada clandestina en la llibreria La Font de Mimir. Un 'A porta tancada' dedicat al Bizarro. Molt ben acompanyats per l'Hugo Camacho (editor d'Orciny Press), i els autors Sergi G. Oset i Sergi Àlvarez.

Vídeo 1/6

Entrevista a Xavier Zambrano i Josep Lluís Martín Berbois, experts en Sherlock Holmes, traductor i prologuista de “Les Aventures de Sherlock Holmes”, amb Viena Edicions

JOSEP LLUÍS MARTÍN BERBOIS

Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i Tècnic de Continguts del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. És estudiós de la història de Catalunya de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, en especial en temes de política i cultura catalana. És autor de tretze llibres i ha publicat més de cent seixanta textos entre articles a revistes especialitzades i capítols i ressenyes de llibre.

XAVIER ZAMBRANO

Xavier Zambrano (Sant Sadurní d’Anoia, 1977) és llicenciat en Filologia Anglesa i traductor. Ha publicat la novel·la negra Lleugera sang (2018) i els poemaris Malvestats i paisatges (2014), Marxarà el circ (2015) i Va durar (2017). Ha traduït a Conan Doyle, Stevenson i D. H. Lawrence, entre altres autors.

ENTREVISTA

En Sherlock Holmes és un personatge ambigu i complicat que desferma passions, gairebé com una addicció per a alguns dels personatges de les seves històries, els quals, tot i sentir-se insultats per l'investigador, perceben aquesta atracció.

Com a lectors de l'obra d'en Doyle, traductor i historiador, què creieu que causa aquest efecte, perquè en Doyle el va crear d'aquesta manera? Té algun reflex amb ell o amb la seva realitat immediata?

JLM. Crec que Doyle es va fonamentar a partir d'una sèrie de lectures i de persones que l'envoltaven (com Joseph Bell) per donar forma a l'eminent detectiu privat.

Sherlock Holmes físicament i anímicament té poc de Conan Doyle i més de John Watson. Tot i així, el nom de Sherlock Holmes sí que surt d'influències externes del moment. El cognom Holmes era força freqüent a l’Anglaterra del moment però potser prové de l'estimació que tenia Conan Doyle i la seva família per l'obra d'Oliver Wendell Holmes. I el nom de Sherlock (inicialment es deia Sherrinford) també havia aparegut en algunes obres que havia llegit Arthur Conan Doyle. Cal dir que per aquells anys hi havien alguns inspectors de la policia força notables que es deien Sherlock de nom o Holmes de cognom.

XZ. Penso que les persones queden fascinades per ell a causa de la seva excentricitat i la manera directa, però educada, de dir les coses. No li agradaven els circumloquis ni les mitges veritats tan habituals en les convencions socials, i encara més en l’era victoriana.

Sherlock Holmes és difícil de catalogar, però al meu entendre és un dels precursors de novel·la negra. Com definiríeu les novel·les i relats en què apareix?

JLM. Crec que són interessants històries on el culpable no es veu a primera vista, fet que ens dóna més emoció al relat.

XZ. És un doble precursor: de la literatura d’enigma i també de la literatura negra més atmosfèrica. Aquesta doble paternitat fa que sigui fonamental en l’evolució de la literatura criminal.

Si haguéssiu de definir el seu públic, quin seria? El recomanaríeu als joves?

JML. És una persona força solitària, tot i estar moltes hores amb en John Watson, misogin, fumador, drogoaddicte, sec, un munt de qualitats que no donen peu a fer amistat; però que un cop el coneixes quedes atrapat pel personatge.

El recomano a tothom, tan se val si ets més jove o menys. És una lectura per tots els públics.

XZ. Originàriament es va escriure pensant en un públic adult, però el poden llegir perfectament els joves espavilats.

Arthur Conan Doyle va ser un autor prolífic, tot i no ser la d'escriptor la seva professió, perquè creieu que la resta de la seva obra ha passat tan desapercebuda? Quins altres títols de l'autor ens recomanaríeu?

JML. L'èxit de Sherlock Holmes va tapar qualsevol altre obra de Conan Doyle, però té llibres com "El món perdut", "Les aventures del Brigadier Gerard", "La guàrdia blanca", "La mòmia" o d'altres històries de por que són el suficientment bones per poder gaudir-les.

XZ. No conec a fons la resta de la seva obra. És un cas semblant al de Cervantes, que va viure tota la vida disgustat per la mala acollida de les seves poesies i obres de teatre. Sovint un autor no s’adona de la veta d’or que ha trobat i només veu el que no funciona tan bé.

És tot un repte traduir al català a un autor i un personatge com en Holmes, com ha estat el procés? Què has après en el camí? Alguna anècdota?

XZ. He après que Conan Doyle dominava el tempo de la narració com pocs autors. Sabia quan pitjar l’accelerador i quan demorar-se a descriure un ambient amb tot luxe de detalls. També he après que a Anglaterra hi havia infinits tipus de carruatges.

Historiador i membre del Cercle Holmes, com vas arribar fins aquí? Per què aquesta passió pel personatge i el seu món?

JML. Vaig arribar quan als 11 anys vaig veure un programa a la tele que parlaven d' "Estudi en escarlata". Al poc temps vaig anar a una llibreria i el meu pare me'l va comprar. No obstant, només vaig llegir 25 pàgines i el vaig deixar fins els 17 anys. Llavors sí que el vaig devorar i vaig continuar amb els successius títols. Per aquella època també vaig entrar al Círculo Holmes, fet que em va fer enganxar encara més al personatge. El fet que ara sigui historiador m'ha fet acostar més a Conan Doyle perquè era un gran estudiós de capítols de la història en general i perquè m'ha servit per fer l’epíleg/ estudi que hi ha en el llibre i futures recerques sobre aquest tema que ja he iniciat.

Com a experts en el tema, heu de conèixer tota mena d'històries al voltant de l'obra i l'autor, ens expliqueu alguna?

JML. L'assassinat de Sherlock Holmes per part de Conan Doyle va fer que els treballadors de la City londinenca portessin crespons negres, que molts treballadors no anessin a treballar en senyal de dol i que fins i tot la mare de Doyle recriminés al seu fill la decisió que havia pres.

XZ. Les dues primeres novel·les de Sherlock Holmes van tenir una acollida més aviat discreta. Després, amb la publicació dels relats,  va començar la febre.

Si alguna cosa hi ha a les obres d'en Doyle, és aquesta atmosfera tan ben reeixida. Quin era el seu secret? I les seves fonts?

JML. Ell veu molt de la literatura de la seva època i d'Edgar Allan Poe.

XZ. Part del secret rau en la densitat gairebé al·lucinatòria amb què la prosa de Conan Doyle tracta els detalls: la posició d’unes mans, la manera com incideix un llum de gas als plats d’una taula parada, el somiquegi d’una llar de foc en una nit plujosa. Sabia aprofitar elements de moviments anteriors —com el gòtic i la sensation novel— i dur-los al seu terreny de joc.

L'època en què es van crear les històries d'en Holmes va ser també d'altres grans com l ‘Stevenson, en Wilde... Per què creieu que hi va haver tal formiguer de ments i històries? Quina relació hi havia entre ells?

JML. Molts d'ells es coneixien per temes personals o literaris i, fins i tot, s'aconsellaven respecte al que escrivien. Molta de la literatura gòtica de finals del segle XIX i principis del XX va sorgir, en part, per la important revolució industrial que estava realitzant Anglaterra durant el segle XIX. Són moments de grans descobriments on l'ésser humà juga a ser Déu. En són un exemple Dràcula, L'Home invisible, El Retrat de Dorian Grey, el Dr. Jekyll i Mr. Hyde, etc...

XZ. Tots es coneixien. No sé per què en determinats indrets i èpoques es produeix una concentració de talent d’aquest calibre. En part és atzar, en part s’han de donar condicions favorables en el sistema literari del moment.

Què us apassiona a vosaltres de les històries d'en Sherlock Holmes?

JML. La lògica que utilitza Sherlock Holmes i com et pot capgirar una teoria en un moment.

XZ. Sobretot l’atmosfera. No tant els enigmes.

Per als profans, amb quina obra els recomanaríeu que s'iniciessin?

JML. Jo començaria per "Estudi en escarlata" i després en les "Aventures de Sherlock Holmes". Ha, ha, ha

XZ. Les aventures de Sherlock Holmes que ha tret Viena edicions :)

Sortint-nos del tema Holmes, però seguint en la literatura, què esteu llegint ara mateix? Què ens recomaneu?

JML. "Mary Shelley" de Muriel Spark (ed. Lumen, difícil de trobar).

XZ. Quan estic traduint no m’embarco en lectures de pes. Espigolo aquí i allà cercant paraules i girs que em puguin servir. Si em pregunten, sempre recomano Juan Carlos Onetti.

Isabel del Río, Marzo 2018

http://www.laodiseadelcuentista.blogspot.com