El dissabte passat vam tenir a la llibreria la visita del Jordi Sánchez (que siiiiii, el Lopes, el Sr. Recio de mariscos Recio, etc..) que va estar-se una bona estona a la llibreria signant i dedicant el seu llibre (del que ja us vaig parlar, “Humans que me trobat”).
Va ser un mati força entretingut i la llibreria va estar molt concorreguda i el Jordi amb la seva amabilitat i bon humor va fer contents un munt de gent que es va desplaçar fins la llibreria des de llocs com Sabadell o Sant Vicens per fer-se amb el seu llibre dedicat i, com no, aprofitar per fer-se unes fotos amb ell. El Jordi tampoc va escatimar temps per parlar amb tots aquells que hi van assistir i va acontentar fins i tot al parell de frikis que es van voler fer una foto amb ell dient “que pechotes!!”... amb tota la confiança, frikis, que sou uns frikis!!!
Aprofitem per agrair al Jordi la seva disponibilitat i amabilitat i convidar-lo a tornar quan vulgui, així com desitjar-li molt d’ èxit amb el seu llibre (a la televisió no li cal, que ja vam veure que ja en te molt!!!!)
Ah, i moltes gracies també a tots els que us veu apropar fins a la nostra llibreria.Va ser molt maco veure la llibreria amb tant de moviment!!!
En resum va ser una molt bona experiència que esperem poder tornar a repetir!!!
Truquen a la porta, l’ obres i resulta que es l’ Eduard Punset !! Però aquest cop no ens porta pa de motlle, si no el seu nou llibre “VIAJE AL OPTIMISMO” (DESTINO)
En contra del versos de Jorge Manrique “...cualquier tiempo pasado fue mejor”, aquest llibre es basa en el missatge de que el passat sempre ha estat pitjor i que sens dubte el futur serà millor.
En aquest viatge ens parlarà de la crisis, posant en dubte que es tracti d’ una situació “planetària”, proclamarà la necessitat de la redistribució del treball mentre l’ esperança de vida continua creixent i la impossibilitat de viure fora de les rets socials.
Proclama a l’ hora la necessitat del lideratge dels joves, aprendre a desaprendre (això ja ho vist jo a alguns anuncis... pot ser està patrocinat) i assumir la prioritat de la gestió de les emocions.
Si veu veure els programes que van fer recentment l’ Eduard Punset amb l’ Andreu Buenafuente a TV3, “Com va la vida?”, podeu fer-vos una idea del que ens parla el llibre. Quan el llegeixi no podré evitar fer els punt i apart amb una llarga pausa, com fa ell abans de respondre a les preguntes!!!
Aquí us deixo el “Manifiesto del #optimismo”, que podeu trobar al seu blog:
1. No es cierto que exista una crisis económica
planetaria, lo que existe es una crisisespecífica de países específicos.
2. La esperanza de vida aumenta 2,5 años cada
década. Por primera vez aprendemos que hay vida antes de la muerte y
que cualquier tiempo pasado fue peor.
3. La educación y la medicina avanzan hacia la
personalización, y nos obligan a engendrar un nuevo modelo social. La prevención será
más importante que la curación.
4. Un gran descubrimiento: el aprendizaje social y
emocional. Por primera vez en la historia de la evolución empezamos a conocer y
gestionar las emociones. Y sabemos que es tan importante aprender como
desaprender.
5. Las redes sociales son lo que nos hace
distintos del resto de animales. El origen de la interconexión actual está en
las rutas de la Seda y del Incienso. Gracias a la revolución digital ahora la
comunicación puede ser instantánea y universal.
6. Tras los avances de las ciencias de la mente,
hoy conocemos la importancia delinconsciente con relación al pensamiento
racional. Por primera vez constatamos que podemos confiar en la intuición.
7. Nunca habíamos sabido tanto sobre la naturaleza
de la felicidad. Eso es lo esencial: la felicidad se encuentra en la sala
de espera de la felicidad.
8. Otro de nuestros quebraderos de cabeza seculares:
la belleza. Sabemos que la belleza es ausencia de dolor, o sea, la que
refleja un rostro con un nivel de fluctuaciones asimétricas inferior al normal.
9. Evolutivamente, en tiempo de crisis, la manada
se vuelve hacia los jóvenes para que ejerzan su liderazgo. Es pues,
la hora de los jóvenes. No pueden defraudar.
10. Hace unos años estábamos convencidos de que la
visión del universo correspondía a la realidad. Luego descubrimos que esa
visión dependía del marco y de las emociones. Ahora sabemos que es el
resultado de un modelo matemático: la incertidumbre envuelve a nuestro
universo.
El popular actor i guionista Jordi Sánchez ha publicat un llibre,
Humans que m’ he trobat (Ed. Columna –
Humanos que me encontré, Ediciones B)
on ens relata, amb humor i ironia, divertits episodis de la seva vida i ens
parla de tot un seguit de personatges que han conformat el seu món, tant a la
seva infantesa i adolescència allà als anys 70 com a la seva vida professional.
Un llibre a camí entre el relat i l’ autobiografia, escrit amb la
gracia que ha fet popular al seu autor a arrel de la seva participació en series
tan divertides com Plats Bruts o La que se avecina.
Jo l’ he començat a llegir i he de dir que m’ ha tret més d’ un
somriure i més d’ una rialla (d’ aquelles solitàries que has d’ aixecar el cap
per veure si algú t’ ha sentit i et pren per boig...). Segurament, si ens hi
parem a pensar, gairebé tots podríem parlar de personatges tant o més mmmmm... diferents?
que ens hem trobat a la nostra vida, però explicar-ho d’ aquesta manera només
està en mans d’ uns quants com ell.
Tinc ganes d’ arribar a la part on parla de la seva professió per
veure si “raja” d’ algú... un petit “(d)efecto La Noria”, suposo...
Aprofito per fer-vos saber que el molt proper dissabte, 26 de
novembre, el mismísmo Jordi Sánchez vindrà a la llibreria per presentar el
llibre, així que no perdeu l’ oportunitat de veure’ l i que us signi un
exemplar!!!
També em toca avui parlar de l’ última novel·la guanyadora
del premi Nestor Luján de Novel·la Histórica, “BON COP DE FALÇ”, dels
escriptors Ramón Gasch i Andreu González, publicat per l’ editorial Columna.
I dic que em toca
parlar, per que un dels seus autors s’ ha posat en contacte amb mi per fer-me
arribar un enllaç on poder llegir els primers capítols de la novel·la, i això em suposa un doble honor. Per una banda s’ ha llegit el meu acabat d' estrenar
bloc i no content amb això, l’ hi ha
donat prou importància com per posar-se en contacte amb mi !!! Per altre banda,
em dona l’ oportunitat de anar dient que “conec” l’ autor, que tinc el seu mail
i ens intercanviem correus, i això si que no te preu.
Però a banda del fet
anecdótic i tenint en compte que encara no l’ he llegit, reconec que és un dels
títols nous que més m’ ha cridat l’ atenció els últims dies. I això no ho dic
per si l’ autor torna a llegir el bloc, no, que no som tan íntims!!! Pot ser
per que sempre m’ ha agradat la novel·la històrica, pot ser per que a sobre
parla de la nostra historia i d’ uns fets que mai havia llegit com a novel·la o
potser perque amb els temps que corren entren ganes de sortir al carrer amb aquest
crit, però el cert es que aquest es un dels llibres que tinc a la llista de properes lectures.
Aquí us deixo la ressenya
i sobre tot, l’ enllaç amb els primers capitols!!!
“El 1640 les terres catalanes viuen de ple els abusos del
rei de Castella per la seva guerra contra la corona francesa. Per ordre d’ un
oficial cuirasser castellà, el mas de can Martí allotja uns soldats, un fet que
desencadena una sèrie d’ esdeveniments funestos. En defensa pròpia, el jove
hereu, en Joan Martí, mata dos cuirassers que han provocat la mort de la seva
promesa, la Maria. Mentre el jove es veu forçat a ocultar-se, els militars
calen foc a la masia i maltracten la seva família. Poc després, esclata la
Guerra dels Segadors, amb l’ aliança francocatalana contra Felip IV.
Obligat a fugir a Barcelona, en Joan hi crea una milícia que
arriba a ser respectada per les seves accions arriscades fora de la ciutat, com
el sagnant setge castellà de Cambrils, fins al punt que el braç militar de la
Generalitat reclama la seva ajuda per contribuir a la defensa de la capital
catalana en l’ imminent atac de l’ exercit enemic. Però al jove sobretot el mou
el desig de venjança contra l’ oficial que ha pertorbat la pau del seu mas.”
Avui la novetat
més sonada ens la porta Carlos Ruíz Zafón amb “EL PRISIONERO DEL CIELO”, on retroba els
personatges de “LA SOMBRA DEL VIENTO”, el Daniel Sempere i el seu amic Fermín,
que hauran d’ afrontar el més gran desafiament de les seves vides. Tot just quan tot comença a anar be, un
inquietant personatge visita la llibreria de Sempere i amenaça amb desvetllar
un terrible secret, soterrat des de fa dues dècades en la fosca memòria de la
ciutat. Quan coneix la veritat, el Daniel compren que el seu destí l’ arrossega
a enfrontar-se amb l’ ombra que creix al seu interior.
Plena d’ intriga i emoció, la tercera entrega de la
tetralogia fa convergir els fils conductors de “LA SOMBRA DEL VIENTO” i “EL
JUEGO DEL ÁNGEL” a traves de la literatura i ens porta cap a l’ enigma ocult al
cor del Cementiri dels llibres oblidats...
Aquesta novel·la es presenta coincidint amb el 10é
aniversari de la edició de “LA SOMBRA DEL VIENTO”, del que s’ ha fet una edició
especial que inclou un regal d’ un punt de llibre commemoratiu.
Com ja havíem comentat, ha arribat la novena i última entrega
de la sèrie CABALLO DE TROYA, amb el títol de CANÀ.
Amb aquesta novel·la JJ
Benitez tanca la saga sobre la vida de Jesús de Natzaret i de la investigació
de dos militars nord americans que viatgen en el temps a la palestina de l’ any
trenta, suposadament per presenciar els esdeveniments relacionats amb ell.
Segons
l’ autor tota la saga es basa en una documentació confidencial real i te la
intenció de que el lector arribi a la conclusió de que tot el que han sentit i après
sobre aquest personatge pot ser posat en dubte.
I un parell de
curiositats:
Al final del llibre trobareu
un plec tancat amb el final de l’ historia. La editorial va tindre a be enviar
un mail als llibreters per advertir als clients que no es tractava d’ un
defecte i evitar així devolucions masives... sense comentaris.
Amb la sortida de aquesta
última entrega s’ ha revisat i reeditat tota la saga, amb petits canvis que no
afecten al desenvolupament de l’ historia.
El dia 13 de gener de
2006, a les 11:01 hores es va dipositar, davant notari, las pagines finals dels
“Caballo de Troya “.
A la columna de l’ esquerra podreu llegir els primers capítols
d’ aquesta novel·la!!!
I començarem
aquest blog parlant de llibres, com havia de ser, es clar, i es que aquest
Novembre es presenta carregat de novetats molt interesants.
Per una banda, l’
arribada del premi Planeta que aquest any ha premiat la novela de Javier Moro, “EL
IMPERIO ERES TU”, una
epopeia que narra el naigement del pais més gran de sud-america, el Brasil,
a partir de la vida del seu emperador Pedro I . Javier Moro es també autor,
entre d’ altres, de “EL SARI ROJO” (Seix Barral, 2008) i “PASIÓN INDIA” (Seix
Barral, 2005).
I amb el premiat, el finalista “EL TIEMPO DE ARENA”,
de Inma Chacón, la historia de les dones d’ una noble família de Toledo, de les
seves irreconciliables diferencies i la busqueda de la felicitat. La lluita per
l’ igualtat i la tradició en front la modernitat a finals del segle XIX.
Per altre banda, la molt esperada (tant o més que
qualsevol part de Juego de Tronos!!!) “EL TEMOR D’ UN HOME SAVI” de Patrick
Rothfuss. La segona part de “EL NOMBRE DEL VIENTO”, ara també publicat en
català. Aquesta es una novel·la d’ aventures, amistat i màgia que ens parla de l’ historia de Kvothe, music,
lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. Una novel·la molt recomanada tant pels
lectors com per els llibreters i la crítica.
Això i molt més es el que ens han portat els primers
dies de novembre, però no es tot. Em breu ens arribarà a la llibreria títols
tant interessants como la novena i definitiva part de “CABALLO DE TROYA”, de JJ
Benítez, o el nou llibre de Carlos Ruiz Zafón “EL PRISIONERO DEL CIELO”.
Us seguirem mantenint informats!!!
Hola a tothom!!!
A partir d’ avui queda inaugurat oficialment el blog de la
llibreria, i encara que sembli mentida, tot i estar en plena campanya electoral,
cap polític ha demanat estar present en l’ acte.
Amb aquesta eina, que
intentarem mantenir de forma mes continuada que el facebook (i això es una
promesa fàcil d’ acomplir, vale,) volem fer-vos arribar tota aquella informació
que creiem que us pot interessar sobre la llibreria, els llibres i altres coses
que considerem important compartir amb vosaltres.
Així dons, donem la benvinguda a tots aquells que vulgueu seguir
l’ actualitat de la nostra llibreria i col·laborar amb els vostres comentaris i
suggeriments a enriquir el blog, la llibreria i la nostra relació amb
vosaltres, visitants, socis i simpatitzants!!!
Per altre banda us convido també a visitar el blog NO
OFICIAL de la llibreria, diuenmimir.blogspot.com, de la Eli (si, si la noia que
tinc subcontractada a temps molt parcial i per un escassíssim sou!!!), on
trobareu una visió mes distesa i femenina (per què no) del que fem i del que
tenim.
El dissabte passat vam tenir a la llibreria la visita del Jordi Sánchez (que siiiiii, el Lopes, el Sr. Recio de mariscos Recio, etc..) que va estar-se una bona estona a la llibreria signant i dedicant el seu llibre (del que ja us vaig parlar, “Humans que me trobat”).
Aprofitem per agrair al Jordi la seva disponibilitat i amabilitat i convidar-lo a tornar quan vulgui, així com desitjar-li molt d’ èxit amb el seu llibre (a la televisió no li cal, que ja vam veure que ja en te molt!!!!)
